dimarts, 27 de maig de 2008
> Dues velocitats
tomb de ravals
ANTONI VECIANA.
Fa pocs dies, vèiem astorats fotografies de piles gegantines d'expedients pendents de resoldre als jutjats de Reus. Enmig d'aquests hi deu haver els dels que van cremar vuit senyeres a la plaça del Prim l'any passat, dels quals encara no se sap res. La justícia és com un caragol per la pols en segons quins casos; segurament la manca de recursos n'és la culpable. En canvi, sí que sembla que hi ha recursos i celeritat per a segons quins casos, un d'aquests va ser l'empresonament llampec de Núria Pòrtulas, de Sarrià de Ter, perquè tenia a l'agenda el nom d'algú que no tocava. També va ser fulminant la imputació i el posterior judici a Madrid d'Enric Stern, de Girona, i companyia per haver cremat fotografies del monarca. I, tot i que no ha estat tan ràpida, sí que ha estat desproporcionada la condemna de dos anys i set mesos per a Francesc Argemí, de Terrassa, perquè suposadament va ultratjar una bandera espanyola. Sembla que, per a segons quins casos, per innocents que semblin, la justícia sí que obté recursos materials i personals. Per als nostres petits o grans maldecaps els ciutadans de carrer anem a velocitat pedestre i, en canvi, els afers de segons quins despatxos de Madrid van en alta velocitat. Davant del creixement sostingut de l'independentisme català, un independentisme democràtic i pacífic, n'hi ha que volen minar-lo de diverses maneres i una és identificant-lo amb la violència per així equiparar-lo al terrorisme basc. No cola.
|
