Aquesta és una resposta a l'article «Camps electromagnètics, ciència i risc», signat per Ramon J. Moles i Anna Garcia Hom, del Centre de Recerca en governança del Risc, que era una rèplica al nostre article «La salut associada als camps electromagnètics».

És curiós que la resposta, que reivindica ser aclaridora i entenedora pel gran públic, sembli molt més complexa i difícil d'entendre que l'article del qual se suposa que pretén confondre el lector amb parafernàlia científica (així ens ho diuen persones no versades en la matèria). No volem confondre més els lectors, per tant, hem decidit contestar a la resposta amb clara brevetat:

1. En l'article vàrem utilitzar el llenguatge propi de la temàtica sobre la qual es basava el contingut de la comunicació. No es pot comentar un problema donant-li un caràcter simplista per treure-li rigor i importància. (Presència ha sabut tractar adequadament la polèmica fuita radioactiva de la central nuclear d'Ascó, sense evitar el nom de cada cosa i donant preferència al rigor científic. I els lectors, tot i sent complex el tema, ho han comprès).

2. Sobre si l'article era o no d'una «elevada especialització en relació amb el mitjà de comunicació (de caire generalista)», aquesta és una qüestió que decideix el mitjà, no l'autor, de la mateixa manera que també va decidir la publicació de la resposta, molt més ambigua i de difícil digestió: «...ha estat reemplaçada per una nova perspectiva que pren en consideració els processos de construcció de la percepció i de la comunicació dels riscos en un entorn de governança del risc». Sense comentaris. Tenim sort que el lector d'El Punt sap molt bé com captar els missatges, què és el que cal entendre i el que s'ha d'obviar.

3. És veritat que els estudis epidemiològics publicats fins ara sobre radiofreqüències han estat nombrosos; com també és veritat que en la majoria d'ells no s'ha pogut descartar la leucèmia infantil aguda (LIA) com un efecte associat als camps electromagnètics de baixa freqüència. Com molt bé ho admet la resposta de referència; encara que treien importància, tot indicant «manca de consens científic» (no es tractaria aquí d'un cienticisme, pur i dur?).

En el nostre article ja vàrem esmentar una de les moltes fonts consultades que dista bastant de voler ser distorsionadora, ja que és una publicació de l'Organització Mundial de la Salut del 2002.

4. Pensem que el risc de LIA no es pot desestimar per la seva inherent gravetat amb una resposta plena de tecnicismes que ens ve a dir amb «la manca de consens científic» que cal esperar fins que els «científics» es posin d'acord.

Sembla que no és suficient que des de l'any 1979 publicacions temàtiques en revistes de prestigi científic internacional vagin alertant, encara que en algunes ocasions discrepant, sobre el risc de leucèmia (LIA) associat a l'alta tensió i baixa freqüència.

Creiem que després de 30 anys d'insistència, no s'ha de desmerèixer un risc, aquest requereix un tractament profund i rigorós que descarti, o no, aquest efecte associat. Però això hauria de passar abans de qualsevol intent d'instal·lar la MAT.