| |||||
|
|||||
|
dilluns, 26 de maig de 2008 > Una atenció cap al cinema social i polític
El jurat, presidit per Sean Penn, compensa Clint Eastwood amb el premi especial de la 61a edició del festival pel conjunt de la seva carrera cinematogràficaopinió IMMA MERINO.
Clint Eastwood i Catherine Deneuve van coincidir l'any 1994 a Canes com a president i vicepresidenta, de manera respectiva, del jurat del festival que aleshores va premiar amb la Palma d'Or Pulp fiction, de Quentin Tarantino. Presidit per Sean Penn, el jurat d'aquesta edició ha volgut unir-los novament amb la concessió a Deneuve i Eastwood del premi del 61è festival de Canes al conjunt de les seves carreres. És un premi amb caràcter honorífic que s'han tret de la màniga, possiblement per arranjar les diferències entre els membres del jurat i també per compensar Eastwood, que mai no ha guanyat la Palma d'Or, per l'exclusió de The Exchange. El reconeixement degut a Deneuve ho és per ella mateixa, tot i que també podria ser una manera de compensar l'absència en el palmarès de la magnífica Un conte de Noël. Aquesta pel·lícula d'Arnaud Desplechin no participa de les inquietuds socials i polítiques evidents dels films que el jurat ha valorat de manera preferent. L'atenció del jurat cap a un cinema polític s'exemplifica amb el Gran Premi a Gomorra, un esplèndid film de Matteo Garrone que reflecteix l'àmplia penetració en el teixit social de la Camorra napolitana, i amb el premi del jurat concedit a Il divo, pel·lícula de Paolo Sorrentino a propòsit de la fosca figura de Giulio Andreotti, paradigma de la corrupció política italiana. En tot cas, malgrat que potser són casos aïllats, Garrone i Sorrentino apunten cap a un cert ressorgiment del cinema italià. Es podria considerar que el premi a l'actor porto-riqueny Benicio del Toro també és una manera de reconèixer un film polític, però el cas és que la seva interpretació és molt convincent, mentre que la resta d'intèrprets del Che semblen figurants. L'aposta per un cinema amb una dimensió política tampoc no és del tot aliena a la Càmera d'Or (premi a una opera prima) concedida a Hunger, a propòsit de la vaga de fam que va dur a la mort Bobby Sands, membre de l'IRA. Steve McQueen ha realitzat un film contundent sobre la transformació d'un cos humà i sobre la brutal repressió policial que pot exercir un estat que presumeix de ser democràtic. Pel que fa a la valoració d'un cinema social, l'exemplifica de la millor manera el premi al millor guió a El silenci de Lorna, dels germans Dardenne. Potser també el premi a l'actriu Sandra Corveloni, protagonista de Linha de passe, film de Walter Salles i Daniela Thomas que fa present tots els elements associats a les classes brasileres més desafavorides: el futbol com a salvació, l'alienació religiosa i la caiguda en la delinqüència. En tot cas, el cinema amb dimensió social més renovador complex i sense tòpics ha arribat amb la Palma d'Or. |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Cantet recupera la Palma d'Or per al cinema francès |
![]()
|