A principi de maig de 1408, el procurador general de l'arquebisbe de Tarragona va donar avís als pobles i nuclis habitats costaners que s'havien albirat vuit naus corsàries. Però l'avís va arribar massa tard a Miramar, una botiga dedicada a embarcar el blat que, procedent d'Aragó i de la Terra Alta, havia de proveir la ciutat de Barcelona. Els corsaris van saquejar i destruir Miramar i van agafar com a hostatges la majoria dels seus habitants.

La fita la va recordar divendres passat el Centre d'Estudis Mont-rogencs, amb una conferència de l'historiador Carles Maristany. Segons les dades que va facilitar Maristany, i les que van sorgir en el viu debat que els assistents van mantenir després de la conferència, l'atac corsari a Miramar va ser un més dels que van patir la costa catalana i les Illes Balears durant els segles XV i XVI. Però el llogarret a la platja del que actualment és Mont-roig del Camp oferia algunes peculiaritats. La botiga, que estava formada per un casal fortificat, sitges, una torre de defensa i un nucli de població petit, l'havia creada dos anys abans la ciutat de Barcelona, amb la finalitat de fer arribar a la ciutat el blat d'Aragó sense haver de passar per Tortosa, on calia pagar la corresponent lleura (tribut). El cereal arribava pel riu Ebre fins a Móra. Allà es descarregava i es transportava a Miramar per un camí que sortia des del castell de Banyoles, a Tivissa, i que també s'havia bastit per ordre dels jurats de Barcelona. De Miramar, i per mar, el blat arribava a Barcelona per proveir la ciutat.

Però la vida de Miramar no va ser gaire llarga. Dos anys després, els corsaris van destruir el nucli, que era molt vulnerable des del punt de vista defensiu, i la Comuna del Camp, que aplegava una vuitantena de pobles del territori, es va fer càrrec del pagament de les 2.000 lliures per rescatar els captius de Miramar, quantitat que els frares mercedaris van fer arribar als corsaris.

No se sap ben bé d'on provenien els corsaris que van atacar Miramar. Durant el debat es va apuntar la possibilitat que el seu cap fos del mateix territori, ebrenc, per a més senyes. Però Carles Maristany va explicar que la gran majoria provenien del nord d'Àfrica. Els sarraïns i els otomans van terroritzar el Mediterrani aquells temps. Només cal recordar que el 1558 28 galeres corsàries van destruir les botigues de Salou. Els corsaris actuaven amb total impunitat i fins i tot feien incursions a l'interior, arribant fins i tot a les portes de Reus.

Avui dia, de l'antiga Miramar, que a vegades s'ha identificat amb Guardamar o fins i tot amb la mítica Oleastrum, en queden algunes restes. Miramar estava emplaçada entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l'Hospitalet de l'Infant. Ara, tot i que no està senyalitzada, se la pot localitzat entre el passeig marítim de la urbanització de Guardamar i l'estany Salat, ja al límit de Miami Platja. Pel que fa a la costa actual, ni la del terme de Mont-roig (plena de càmpings i urbanitzacions) ni la que continua al nord i al sud, no recorda gens la de fa sis segles. Maristany va recordar que viure prop del mar comportava molts perills, per les amenaces de pirates i corsaris, i que des del coll de Balaguer cap al sud només hi havia el castell de Sant Jordi d'Alfama. Ni l'Ampolla ni l'Ametlla de Mar no existien encara. I des de Balaguer fins a Cambrils, només hi havia terra de ningú: «Les caravanes s'agrupaven per poder defensar-se millor dels atacs per terra dels bandits i dels que venien per mar dels pirates. A l'indret només hi havia la fortificació de l'Hospitalet de l'Infant, que s'havia aixecat l'any 1344 per donar acollida als transeünts i viatgers. No hi havia cap poble al costat del castell.»