El 26 de juliol del 2004, Auteneche va fer una trucada per avisar que la seva mare, Inés Menoyo, havia mort. La comissió judicial va poder comprovar el lamentable estat d'higiene de l'habitatge: estava brut, ple de bosses d'escombraries per terra, porqueria a les parets, feia molta pudor, hi havia uns gossos que no paraven de bordar a la terrassa i fins i tot hi havia uns bolquers plens d'excrements dins de la rentadora. I l'autòpsia va determinar que Inés presentava senyals de desnutrició, deshidratació, llagues a l'esquena amb pèls agafats, que no semblava que ningú li hagués curat, que se li havien fet de resultes d'estar tot el dia estirada sense moure's. L'autòpsia també va descobrir que la dona tenia les ungles tallades i ensangonades però que semblava que els hi havien tallat un cop ja morta. La seva germana, Maria, impedida i que havia d'anar amb cadira de rodes, també estava afectada per un estat notable de desnutrició i tenia uns moviments espasmòdics en un braç que no podia controlar i no l'havia visitat cap metge des de feia mesos, igual que es va comprovar que passava amb Inés.

En vista del panorama observat a l'habitatge, el jutjat de Blanes va interrogar com a imputat Auteneche, que va explicar que es dedicava exclusivament a tenir cura de la seva mare i de la seva tia i que fins i tot havia deixat la feina per aquest motiu. Va dir-los que la mare depenia absolutament d'ell des de feia sis anys i la tia des de feia dos anys. Va admetre que, un cop la seva mare va ser morta, li havia tallat una ungla i va dir que sí que havia advertit que tenia llagues però que va pensar que no calia avisar cap metge perquè altres vegades ja n'havia tingut i ell els hi havia curat. Va assegurar que les desinfectava amb iode. Va dir que la mare sempre menjava purés i coses toves, però que a la tia li cuinava menjar normal perquè no «volia puré de cap manera».

Pel que fa a la higiene de les dues dones, Auteneche va explicar que l'única manera de rentar la seva mare, que feia 11 mesos que estava estirada en un somier del saló, era amb una palangana i una esponja «perquè no existia forma humana de posar-la a la banyera». La tia, va dir, entrava només un cop al mes a la banyera «perquè tenia un veritable pànic a l'aigua».

L'home va assegurar que a la tia a vegades la treia al balcó amb la cadira de rodes i que, algun cop, l'havia portada a passejar pels volts de la casa. A la mare no la treia ni al balcó perquè algun cop que ho havia provat es tirava de la cadira. Totes dues dones utilitzaven bolquers per problemes d'incontinència. Auteneche va assegurar que llençava els usats cada vegada que les canviava i l'explicació que va donar sobre el bolquer amb excrements que hi havia a la rentadora va ser que li deuria haver posat la seva tia. També va explicar que la mare tenia la mania que remenar els bolquers i empastifar les parets i que, si ho netejava, era feina inútil, perquè ho tornava a fer. Pel que fa a la roba, va assegurar que no es canviaven gairebé mai.

Auteneche va assegurar que, quan vivien a Santa Cristina, a vegades havia anat a ajudar-lo una assistenta social, però que quan va anar a Lloret ho va rebutjar perquè el que li havien ofert és que hi aniria una persona una hora al dia i va considerar que per una hora no valia la pena perquè el que hauria necessitat és algú que s'hi estes molt més temps. Va dir que ell, que disposava només de la pensió de 800 euros de la seva mare, ja s'hi quedava sempre, amb les dues dones. Va explicar que havia renunciat a sortir amb dones i a la seva afició d'anar a pescar per fer-se'n càrrec i que només sortia per anar a comprar. Però va admetre que el dissabte abans de la mort de la mare havia marxat al matí i no va tornar fins al vespre. Ho va definir com un fet excepcional. Va admetre que la seva mare no sabia res del que passava al món i que, quan ell sortia, les dues dones impossibilitades no tenien manera de comunicar-se amb ell si els passava res. Tampoc avisava els veïns que, de fet, ni tan sols sabien que hi havia dues dones a part d'ell a la casa.

El jutjat també va interrogar assistents socials i metges que havien estat alguna vegada, molts mesos abans, a la casa per visitar les dues dones. Tots van coincidir que havien observat la nefasta salubritat de l'habitatge, però es van excusar dient que no era pitjor del que «desgraciadament» veien molts cops. Els forenses, en canvi, no van dubtat ni un moment, i, a partir del seu informe, ara, tres anys després, el jutjat ha obert sumari contra Auteneche, que ara viu en un poble de Salamanca i que haurà de tornar per sotmetre's a l'acció de la justícia. Una neboda del País Basc es va fer càrrec de la tia, que va sobreviure.