| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 9 de juny de 2026


diumenge, 25 de maig de 2008
>

Entre comunistes i marcians



cinema

«INDIANA JONES I EL REGNE DE LA CALAVERA DE CRISTALL» / ÀNGEL QUINTANA.

+ Un fotograma de l'última entrega d'Indiana Jones. Foto: DAVID JAMES

Als cinquanta, dues pors no deixaven dormir els americans: la por d'un atac nuclear i la por del comunisme. Per sublimar-les varen sortir les pel·lícules de ciència ficció en què les formigues gegants eren fruit dels excessos de la ciència i els extraterrestres, comunistes disfressats. Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall utilitza l'imaginari d'aquestes dues pors com a pretext per construir una curiosa operació de renovació de la franquícia. El joc de referències i de retalls del cinema d'aventures dóna pas a un joc d'autoparòdia sobre l'imaginari generat per les altres pel·lícules del cicle.

Indiana Jones comença amb una persecució entre cotxes de l'era del rock-and-roll i camions militars, mentre veiem en un rètol les paraules Atomic Cafe. L'escena de la persecució remet a American graffitti del productor George Lucas i el rètol de Atomic Cafe és el nom d'un documental mític de Jayne Loader y Kevin Rafferty en què a partir de fragments d'imatges dels cinquanta reconstruïa la psicosi atòmica de l'època. Les pistes són significatives, ja que demostren com els retalls del cinema de Lucas/Spielberg es posen en contacte amb els que ha generat l'imaginari de l'època. La fusió desemboca en una imatge paròdia dels comunistes, que per entrar en territori americà no necessiten mutar-se en extraterrestres. Els dolents busquen un cap mític de cristall perdut en l'extingida civilització de El Dorado. Spielberg ressalta el simbolisme de l'operació permetent que la malvada Cate Blanchet reciti algunes de les premisses de La invasion de los ladrones de cuerpos, de Don Siegel, i ens recordi que hi haurà un moment en què tots els éssers humans pensarem el mateix i que les ments seran absorbides quan dormim.

Indiana Jones és anticomunista i partidari d'Ike Eisenhower. Per salvar la humanitat ha de fer la seva croada. És l'únic humà que pot salvar-se d'una explosió atòmica, gràcies a la seva habilitat de refugiar-se dins d'una nevera. La seva curiositat el du cap a mons primitius, li permet travessar la selva vista com un laberint, baixar tres cascades i viure tota mena d'atraccions visuals d'aquelles que no trigaran a instal·lar-se en els parcs de Disneyworld. Indiana Jones no para d'autoparodiar-se, de riure's del seu envelliment i de la seva condició d'arqueòleg que prefereix l'aventura que l'acadèmia. Al final, després que Spielberg hagi demostrat que la inversemblança pot donar lloc als deliris més increïbles, els comunistes dels anys cinquanta es fondran amb els marcians provinents de La guerra dels mons. La nau espacial xuclarà els comunistes, demostrant-nos que en el nostre present globalitzat els marcians comunistes ja no poden xuclar-nos el cervell perquè fa temps que varen perdre's en els espais siderals.





Títol original: Indiana Jones and the kingdom of the crystal skull, EUA, 2008

Intèrprets: Harrison Ford, Cate Blanchet, Ray Winstone.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.