La nova pel·lícula de Clint Eastwood, que reconstrueix la història real d'una dona que, a finals dels anys vint del segle passat, va lluitar contra la corrupció de la policia de Los Angeles arran de les mentides sobre la desaparició del seu fill, podria ser la proposta de consens per a un jurat que, com acostuma a passar, tindrà criteris diversos. Eastwood no ha guanyat mai la Palma d'Or i el seu amic Sean Penn (amb el qual va treballar a Mistic River) podria estar disposat a concedir-li.

A més de Penn, al jurat hi figuren, entre altres, Marjana Satrapi, l'autora de Persepolis, l'actor italià Sergio Castellito, les actrius Nathalie Portman, Jeanne Balibar i Alexandra Maria Lara, i el cineasta tailandès Apichatpong Weeresathekul, del qual es rumoreja que ha demanat als seus companys que tornessin a veure el film Serbis, estilitzada crònica de la destrucció d'una família filipina que regenta un cinema eròtic. Aquesta pel·lícula, dirigida per Brillante Mendoza, podria ser l'elecció sorprenent d'un jurat que, amb les seves diferències, pot semblar que es decanta cap un cinema social i polític. Aleshores, tindrien les seves opcions el nou film dels germans Dardenne, la crònica sobre la màfia napolitana que firma Matteo Garrone a Gomorra i fins i tot l'esplèndid documental d'animació Vals amb Bachir, que tracta de la memòria (i desmemòria) de l'israelià Ariel Folman sobre la matança de Sabra i Chatila.

Si depengués d'aquesta cronista, la Palma d'Or seria per Un conte de Noel com a agraïment al més gran plaer viscut com a espectadora durant aquesta 61a edició del festival de Canes, que acaba avui amb l'entrega de premis. Aquesta pel·lícula, que demostra l'elegància narrativa i la inspiració bergmaniana d'Arnaud Desplechin a propòsit del retrat d'una família que es reuneix per Nadal per afrontar els seus problemes, les seves malalties i els seus fantasmes, és la favorita de la crítica francesa i podria fer que França tornés a guanyar la Palma d'Or vint-i-un anys després que Maurice Pialat n'obtingués una de discutídissima amb Sous le soleil de Satan. Encara que sembli més difícil, la Palma (o posem-hi que el premi del Jurat) també seria un bell reconeixement al cinema ple d'amor i dolor de Philippe Garrel, un fill reconegut del maig del 68 que ha estat present per primera vegada a la secció oficial amb La frontera de l'alba.

Els aplaudiments que va rebre ahir Entre els murs, fan pensar que, al final, aquesta és la pel·lícula francesa amb més possibilitats d'èxit. L'últim film de Laurent Cantet es construeix a partir del relat d'un món homònim de l'escriptor François Bégaudeau, sobre la seva experiència com a professor i amb la col·laboració d'actors adolescents que interpreten els personatges que podrien ser ells mateixos. Entre els murs, un convincent retrat de l'adolescència actual, ha remuntat el nivell d'una edició que, cap al final, havia caigut en una certa davallada amb la decepció de l'òpera prima com a director de Charlie Kaufman i amb l'últim film de Wenders.

WENDERS, A PALERM