| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 9 de juny de 2026


diumenge, 25 de maig de 2008
>

Cantet, amb un film rodat en un institut parisenc, triomfa al final de Canes

«Entre els murs» és una ferma candidata a la Palma d'Or fent competència a Clint Eastwood

IMMA MERINO. Canes
Les inevitables especulacions sobre el palmarès del festival de Canes circulaven aquests últims dies sense que hi hagués unes pel·lícules clarament favorites pel que fa a una secció oficial amb una bona mitjana i algunes excel·lències. Així és que, depenent de les preferències, destacaven les noves pel·lícules dels francesos Arnaud Desplechin i Philippe Garrel, de l'israelià Ariel Folman, del xinès Jia Zhangke, de l'italià Matteo Garrone i dels Dardenne. Es considerava, però, que el jurat presidit per Sean Penn podria trobar la pel·lícula de consens amb The exchange, de Clint Eastwood. Ahir va irrompre amb força Entre els murs, de Cantet.


+ El director francès Laurent Cantet i l'actor Francois Begaudeau, ahir. Foto: CHRISTOPHE KARABA

La nova pel·lícula de Clint Eastwood, que reconstrueix la història real d'una dona que, a finals dels anys vint del segle passat, va lluitar contra la corrupció de la policia de Los Angeles arran de les mentides sobre la desaparició del seu fill, podria ser la proposta de consens per a un jurat que, com acostuma a passar, tindrà criteris diversos. Eastwood no ha guanyat mai la Palma d'Or i el seu amic Sean Penn (amb el qual va treballar a Mistic River) podria estar disposat a concedir-li.

A més de Penn, al jurat hi figuren, entre altres, Marjana Satrapi, l'autora de Persepolis, l'actor italià Sergio Castellito, les actrius Nathalie Portman, Jeanne Balibar i Alexandra Maria Lara, i el cineasta tailandès Apichatpong Weeresathekul, del qual es rumoreja que ha demanat als seus companys que tornessin a veure el film Serbis, estilitzada crònica de la destrucció d'una família filipina que regenta un cinema eròtic. Aquesta pel·lícula, dirigida per Brillante Mendoza, podria ser l'elecció sorprenent d'un jurat que, amb les seves diferències, pot semblar que es decanta cap un cinema social i polític. Aleshores, tindrien les seves opcions el nou film dels germans Dardenne, la crònica sobre la màfia napolitana que firma Matteo Garrone a Gomorra i fins i tot l'esplèndid documental d'animació Vals amb Bachir, que tracta de la memòria (i desmemòria) de l'israelià Ariel Folman sobre la matança de Sabra i Chatila.

Si depengués d'aquesta cronista, la Palma d'Or seria per Un conte de Noel com a agraïment al més gran plaer viscut com a espectadora durant aquesta 61a edició del festival de Canes, que acaba avui amb l'entrega de premis. Aquesta pel·lícula, que demostra l'elegància narrativa i la inspiració bergmaniana d'Arnaud Desplechin a propòsit del retrat d'una família que es reuneix per Nadal per afrontar els seus problemes, les seves malalties i els seus fantasmes, és la favorita de la crítica francesa i podria fer que França tornés a guanyar la Palma d'Or vint-i-un anys després que Maurice Pialat n'obtingués una de discutídissima amb Sous le soleil de Satan. Encara que sembli més difícil, la Palma (o posem-hi que el premi del Jurat) també seria un bell reconeixement al cinema ple d'amor i dolor de Philippe Garrel, un fill reconegut del maig del 68 que ha estat present per primera vegada a la secció oficial amb La frontera de l'alba.

Els aplaudiments que va rebre ahir Entre els murs, fan pensar que, al final, aquesta és la pel·lícula francesa amb més possibilitats d'èxit. L'últim film de Laurent Cantet es construeix a partir del relat d'un món homònim de l'escriptor François Bégaudeau, sobre la seva experiència com a professor i amb la col·laboració d'actors adolescents que interpreten els personatges que podrien ser ells mateixos. Entre els murs, un convincent retrat de l'adolescència actual, ha remuntat el nivell d'una edició que, cap al final, havia caigut en una certa davallada amb la decepció de l'òpera prima com a director de Charlie Kaufman i amb l'últim film de Wenders.



WENDERS, A PALERM


Amb Palermo shooting (Cita a Palerm), el cineasta alemany cau en el ridícul a propòsit de la crisi d'un fotògraf de moda que, un cop ha sentit que la mort l'assetja, viatja cap a Palerm per pensar sobre la seva vida. Wenders abusa de la metafísica barata amb la qual afronta una nova reflexió sobre la naturalesa de les imatges i el tema de l'assumpció de la pròpia mort. Temes que podien fer pensar en Ingmar Bergman i Michelangelo Antonioni. Però de lluny, de manera que Wenders cau encara més en el ridícul, al final, el dedicà a la memòria dels dos cineastes morts el 30 de juliol de l'any passat.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.