divendres, 23 de maig de 2008
> Un silenci llarg
la columna
IMMA MERINO.
Fa uns dies a Canes, en la presentació d'un nou muntatge d'Ashes of time, Wong Kar-Wai no va comentar res sobre aquesta pel·lícula que exhibeix el seu talent (també el del càmera Christopher Doyle) per crear imatges d'una fascinant bellesa. Acompanyat a l'escenari de Doyle, de l'actor Tony Leung i d'algunes actrius del film, el cineasta va dir unes paraules en xinès que després van ser traduïdes al francès i l'anglès. Wong Kar-Wai va voler fer present que, al seu país, s'està vivint una tragèdia i va demanar un moment de silenci per les víctimes de les catàstrofes de la naturalesa. Reitero que va demanar un moment i no un minut de silenci. Els espectadors vam aixecar-nos per atendre la petició del cineasta, que va recollir-se en ell mateix. Va passar un minut i continuava el silenci. Van passar-ne dos i Thierry Fremaux, delegat general del festival de Canes, va començar a mostrar símptomes de nerviosisme. Van passar-ne tres i, mentre Fremaux tossia per cridar l'atenció d'un Wong Kar-Wai impermeable a l'exterior, els espectadors vam començar a mirar-nos i fins a somriure nerviosament. Quan acabaria aquell moment de silenci? Encara devia passar un altre minut o fins i tot més temps abans que Thierry Fremaux es decidís a tallar el moment de silenci. Aquella nit devia tenir com a convidats Spielberg i l'equip d'Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. Patia per fer tard? Què va passar durant aquell moment de silenci? Que no sabíem què fer un cop la concentració es va perdre després de passar un minut, que és el temps atribuït al moment de silenci en senyal de dol. Aquesta és la convenció temporal assumida. Almenys ho és a Occident. L'exemple paradigmàtic s'esdevé als camps de futbol: un minut de silenci que precedeix l'explosió d'una cridòria renovada amb les forces contingudes durant aquell moment. A l'Orient deu ser diferent. La humanitat hi ha desenvolupat una més gran capacitat de concentració. També és això: que la Xina quedava lluny de Canes.
|
