De cop, el darrer any ha portat una escalada de preus dels productes bàsics en l'alimentació de la humanitat, uns augments sostinguts però constants, en una escala on no es veu la fi. En una dotzena de mesos, el blat, la soja, l'arròs i el blat de moro han sofert una puja de 130, 87, 74 i 54 per 100 de mitjana, en un desgavell en les balances de demandes i consum que poden portar, si no han portat ja, a un considerable augment de la geografia de la fam. En un món de 6.700 milions de persones, es compta que n'hi ha quasi 850 milions que passen gana i que la repercussió de l'actual escalada de preus i desviació de productes bàsics pot conduir a un final d'any amb una xifra de famolencs superior als mil milions. En un món en convulsió, darrerament la crisi d'aliments ha estat protagonista de dures revoltes a diversos punts del continent africà i apunta nous conflictes a curt termini, quan es compta que hi ha importants bosses de famolencs a més de quaranta països.

Tanmateix, la preocupant situació de l'alimentació mundial és el resultat de més d'un factor i no cal oblidar el paper dels gegants controladors globals que poden i volen utilitzar els aliments com a arma de control polític, on els lobbies del combustible i els queviures especulen en els mercats internacionals. En aquest paper de control i voluntat política és important el paper d'Amèrica del Nord, gran productor de blat, blat de moro i soja i interventor dels immensos arrossars del sud d'Àsia.

Amb tot, tres qüestions incideixen fonamentalment en la crisi alimentària: l'augment de consum a l'àmbit xinès i indi, l'escalada demogràfica i l'opció del biocombustible. És evident que l'Índia i la Xina estan augmentant a passos de gegant el seu nivell de consum, en dues realitats en via de desenvolupament i on fins i tot es produeix la contradicció xinesa de tractar-se d'un país de gran producció de matèries primeres agrícoles que cada vegada necessita més importacions d'aquestes matèries.

D'altra banda, l'augment demogràfic comporta un paral·lel augment de consum. Dels 5.000 milions de persones de mitjan segle XX, s'ha passat a una actual població mundial de 6.700 persones i, si no s'hi posa remei, les previsions de les Nacions Unides indiquen una xifra superior als 9.000 milions el 2050. La major part d'aquest augment es preveu en els països en via de desenvolupament, amb què la creixent demanda que es pot preveure pels propers anys, i que avui ja és efectiva, pot desestabilitzar les balances del consum. Als anys seixanta, Brasil va començar a experimentar en la recerca de l'etanol a partir de la canya de sucre. L'experiència fou un èxit i ha significat el llançament del país a primera línia mundial de les economies emergents. A més, la perfecta planificació de l'elaboració del combustible ha comportat unes millores de preus de cost i de producció que actualment funcionen com a aposta industrial molt competitiva i barata respecte d'altres països productors. És veritat, però, que l'increment de sol dedicat a la canya és en detriment d'altres cultius i, a més, no ha ajudat gens al reequilibri dels diversos estats que conformen Brasil ni contribueixen a la lluita del govern contra els grans latifundis. Però, almenys, l'estabilitat dels preus del sucre no ha resultat gaire malmesa. Una altra realitat és la d'Amèrica del Nord, entestada a apostar pel biocombustible al preu que calgui i dedicant una gran part de la seva producció de blat de moro i soja a aquesta finalitat. Avui el blat de moro és el rei de la producció agrícola i un terç d'aquesta producció es destina a la conversió en etanol, a més de la producció de biodièsel procedent de la soja.

Els números diuen que el volum de blat de moro consumit pels nord-americans com a combustible seria suficient per alimentar 82 països mitjanament grans del globus terraqüi. Però les conseqüències comporten la disminució d'excedents i la baixa d'exportacions de blat, soja i blat de moro, d'altra manera a preus molt encarits.