La nostra jornada laboral real és una de les més llargues de la Unió Europea, però l'Estat espanyol és a la cua en productivitat. «Confonem ser al lloc de treball amb treballar. El presentisme ha de cedir el lloc a la cultura de l'eficiència i l'excel·lència si volem ser competitius», segons Buqueras. L'Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya assenyala que sols el 9% dels treballadors decideixen el seu horari laboral, el 14% tenen una jornada flexible imposada per l'empresa, i la resta, un 76,6%, teòricament fan horaris fixos. Curiosament, els que trien jornada flexible acaben treballant 43,3 hores setmanals, més que les 39,5 hores de l'horari rígid i les 39,7 hores dels que segueixen una flexibilitat imposada.

MÉS PRODUCTIUS I FELIÇOS
Malgrat això, la flexibilitat horària fa persones i empreses més felices: la millora de la productivitat augmenta entre un 15% i un 20% quan el treballador té horari flexible i l'absentisme es redueix un 30%. Buqueras ha remarcat: «El dia té 24 hores per a tothom, però depèn de com organitzem el temps, reduirem les tensions i farem més feliços els qui ens envolten.» I ha afegit: «Hi ha vida fora del treball, però mig Catalunya creu que tot gira al voltant de la feina.» És paradoxal que, sent tant important, la gestió del temps no s'ensenyi a les escoles. La puntualitat, antany qüestió d'educació, ha perdut valor, i caldria recuperar-la «per ser respectuosos amb el nostre temps i el dels altres».

Tot i que les noves tecnologies permeten fer meravelles, continuem ancorats en el cara a cara com a mètode bàsic de relació laboral: «Hi ha un excés de reunions, que a sobre mai comencen puntuals. Sols s'haurien de convocar quan fossin imprescindibles. I els dinars de treball, canviar-los per desdejunis.» Algunes empreses, com IBM, ja no fixen cap reunió després de les tres de la tarda, i la Fundació ONCE apaga la xarxa telemàtica i tanca portes a dos quarts de set de la tarda peti qui peti. La planificació i la priorització de tasques formen part del decàleg de mesures a adoptar per poder conciliar feina i vida privada, que ha elaborat la comissió per a la racionalització dels horaris.

A TEMPS PARCIAL
La subdirectora general de Programes d'Igualtat entre Dones i Homes en el Treball, Mònica Geronés, ha afirmat: «Estem immersos en una organització social industrial de quan la dona es quedava a casa i l'home treballava fora. La societat actual és diversa i diferent, però no s'ha traduït en noves formes d'organitzar el treball.» El fet que les dones hagin de compaginar majoritàriament la feina de casa i la de l'empresa fa que una de cada quatre opti pel treball a temps parcial. Això els impedeix desenvolupar en igualtat de condicions la seva carrera professional i alhora escanya la demografia. El 45,8% asseguren que tenen dificultats de conciliació, contra el 29,7% dels homes.