La indústria del plàstic es molt potent i arrelada arreu, fins al punt d'haver eliminat pràcticament el paper d'embalatge, després d'haver rebut tot el suport de tots els governs en tots els processos del seu creixement ja fa molts anys. Jo no voldria entrar en el camp de discussió de qui era el mes beneficiat; però sí que algú havia de ser conscient del perjudici que aportaria a la societat i a la natura la proliferació d'aquest producte. Ara no sabem com aturar el seu procés, i el mal causat ja no te remei. Per apaivagar el catastròfic futur es vol que, una vegada més, l'última anella de la cadena sigui qui posi un pedaç al problema en perjudici de la seua butxaca, fent-li pagar la bossa en els supermercats i botigues per d'aquesta manera poder reduir l'ús d'aquest producte tan difícil de eliminar del planeta, i que tants beneficis esta proporcionant al sector productor.

Crec que l'única mesura efectiva per a la reducció de deixalles de plàstic, i que alhora ajudaria a fer front a les despeses que aquest provoca seria un elevat impost sobre la producció, independent de l'IVA, i de l'IRPF; tothom sap que els impostos es carreguen sobre el producte, però en aquest cas que no és de consum de ben segur que la mestressa de casa s'ho pensarà a l'hora de pagar la bossa i l'establiment no tindrà el benefici que en aquests moments esta esperant poder obtenir de cobrar la «maleïda bossa». És cert que tenim el risc de provocar problemes d'ocupació laboral, però també és cert que s'obriria la porta a noves possibilitats d'altres vies de producció en substitució del plàstic, com podria ser tornar a la producció del paper d'estrassa amb l'aprofitament del sotabosc i la biomassa, que els experts i tècnics en aquestes matèries podrien tornar a posar en solfa.