El cinema italià no és mort del tot. I, en tot cas, no només hi ha Nanni Moretti, sense menystenir Marco Belloccio. Ahir a Canes, a la secció oficial competitiva, Matteo Garrone va presentar Gomorra, adaptació de la novel·la homònima de Roberto Saviano. La pel·lícula, impecable, mostra de quina manera la Camorra, que actua al territori de Nàpols i Caserta, és infiltrada en el teixit social i econòmic, de manera que no només s'enriqueix amb el tràfic de droga i d'armes o amb les extorsions, sinó que, implicant gent de totes les classes socials, els seus negocis s'estenen als més diversos sectors. Això, mentre que, amb la participació d'intermediaris lligats a la Camorra, moltes empreses del nord d'Itàlia aboquen residus tòxics al sud, amb la qual cosa emmetzinen terres de cultiu i provoquen que hi hagi més casos de càncer. A través de diversos personatges, la pel·lícula reflecteix aquesta corrupció i les dificultats per escapar-ne. Ho fa amb convicció i contundència, però sense efectismes i remarques. La visió de Gomorra confirma les intencions del director: «La realitat de la qual parteixo és tan poderosa des del punt de vista visual, que m'he sentit menat a filmar-la amb una simplicitat extrema, com si fos un espectador que fos allà per atzar.»

En relació amb Serbis (Servei), també programada ahir a concurs, hi havia expectatives davant la nova pel·lícula del filipí Brillante Mendoza, que, provinent del món de la publicitat, s'ha convertit en els últims anys en cineasta de moda entre els cinèfils que exploren en la sorprenent cinematografia asiàtica. A l'Estat espanyol, no s'ha estrenat res de Brillante Mendoza, però els seus films han circulat per algun festival. Amb Serbis, el cineasta filipí també parla d'una societat corrompuda. Ho fa a través d'una família en descomposició que, a la ciutat d'Angeles, regenta una sala de cinema que projecta pel·lícules eròtiques dels anys setanta mentre s'hi practica el comerç sexual. La prostitució, de fet, no és aliena a aquesta família, i així Brillante Mendoza vol fer present com està lligada al seu país. Però, contràriament a Mateo Garrone, el filipí hi vol exhibir el seu estil visual. La sofisticació xoca amb la realitat que refereix. I, en tot cas, per estilista, ningú en el cinema actual com Wong Kor Wai, que ahir va presentar a Canes la versió redux d'Ashes of times, film d'arts marcials que va rodar l'any 1994. Als antípodes, amb senzillesa extrema, el fotògraf i documentalista Raymond Depardon va dur a la secció Un Certain Regard el film La vida moderna, el tercer lliurament d'una sèrie de retrats de pagesos occitans.