dilluns, 19 de maig de 2008
> Cuinar a favor de la gent
ara torno
priera@elpunt.cat
PEP RIERA.
|
Santi Santamaria és un home enfadat. Sembla que amb aquest aspecte arrodonit i molsut hagi de tenir un caràcter bonhomiós, però cada vegada que el veig i/o el sento em fa l'efecte que el que té a dins no és la còrpora d'un tros de pa sinó l'ànima turmentada d'algú que està barallat amb el món en general i el de la cuina que no sembla d'aquest món en particular. Rere la seva verborrea carregosa i de mal mastegar, ja fa temps que escup verí contra Ferran Adrià i tot el que significa la seva revolució comestible. Fa uns dies ha explotat i ho ha dit amb tots els ingredients de l'enveja, amanint-ho amb metilcel·lulosa, que és el producte amb què, segons ell, Adrià i els seus seguidors enverinen els seus comensals. Ningú li ha fet cas. O sigui, tothom l'ha deixat pel que és, algú inflat de gelosia. Jo tinc la sort de pertànyer a un grup d'amics que tenim el sa costum de trobar-nos al voltant d'una bona taula cada dos mesos des de ja fa molts anys. Hem sovintejat tant les taules dels restaurants més tradicionals com les dels més experimentals. I hem disfrutat molt amb els llocs on es cuina com s'ha fet tota la vida i amb els més estrellats. No, en canvi, amb unes quantes imitacions de les dues coses. El primer amb estrelles que vam disfrutar va ser el d'en Santamaria, llavors Racó de Can Fabes. Quina experiència! Inoblidable, extraordinària. Després, quan encara s'hi podia trucar i trobar taula, vam anar algunes vegades a El Bulli (i, mentrestant, vam tornar a Sant Celoni) i l'experiència, a més de nova i feliç, ha estat, més que inoblidable, recordada reiteradament. I tampoc es queda curt El Celler de Can Roca, on encara anem repetint. L'última vegada que vam anar a Can Fabes, però, vam dir que no hi tornaríem. No pel menjar; excel·lent, com sempre, encara que potser un pèl repetitiu, com el seu cuiner quan parla. Va ser pel tracte poc afable que hi vam trobar. Sent dissabte, a més, hi havia taules buides. Qui sap si devia ser que Santamaria, en lloc de cuinar a favor de la gent, que ho ha fet molt i molt bé, ja devia estar començant a cuinar en contra dels seus col·legues.
|
)
