L'abandonament de la tradicional vida a pagès també té conseqüències sobre la fauna del territori. Una de les espècies més afectades és la de l'òliba (Tyto alba) que ha vist com amb el temps es quedava sense llocs adients i tranquils per fer-hi la nidificació i reproduir-se. L'arribada del turisme rural ha provocat que moltes reformes de masos, pallers i cases de pagès hagin fet desaparèixer aquells forats a les golfes on les òlibes buscaven la tranquil·litat per fer-hi els nius. I la desaparició dels conreus també ha deixat aquests rapinyaires sense espais on poder caçar els petits rosegadors que feien estralls en les collites.

Si a aquest fet hi afegim l'augment de zones boscoses molt denses, la manca d'arbres madurs amb forats naturals per l'efecte dels incendis o per l'explotació forestal tenim l'explicació de la decreixent presència de l'òliba a Catalunya, que es va poder detectar gràcies a les dues edicions del mapa d'ocells que va fer l'Institut Català d'Ornitologia el 1984 i el 2002. D'aquests estudis es va poder extreure que «en un 30% de poblacions en què hi havia presència de l'òliba en el primer mapa havia desaparegut en el segon», explicaven ahir a Ullastrell l'Albert i l'Elisabet, de l'associació Miloca, Amics del Centre de Recuperació de Fauna de Torre Ferrusa a Santa Perpètua. Miloca és el nom popular que rep aquest rapinyaire.

Aquesta entitat va néixer el 1998 i el 2003, en col·laboració amb el departament de Medi Ambient de la Generalitat i la Fundació Mina Aigües de Terrassa, va començar una campanya de repoblació de l'òliba, sobretot al Vallès, basada en el suport de la població amb l'objectiu d'augmentar els llocs on les òlibes puguin fer la nidificació. Per això, ensenyen a fer caixes que seran nius i, a més, busquen, per dir-ho de manera planera, cangurs perquè es facin càrrec i alimentin diàriament els polls que hagin criat les òlibes que tenen al centre de Torre Ferrusa i que durant un temps viuran en una d'aquestes caixes fins que estiguin preparats per ser alliberats. Aquesta és la tècnica de cria campestre anomenada hacking, expliquen l'Albert i l'Elisabet, que facilita l'adaptació de l'animal a l'hàbitat de zones rurals poc boscoses i que no siguin d'alta muntanya, que prèviament s'han escollit. Gràcies a aquest sistema han alliberat amb èxit tretze exemplars que controlen amb aparells de ràdio.