Ara fa un any i mig l'Ajuntament de Sant Cugat va mirar al seu entorn i va veure les potencialitats que l'envoltaven, més o menys quilòmetres a la rodona. La qualitat i l'excel·lència dels sectors acadèmics, científics i empresarials van ser suficients per començar a treballar en una candidatura amb l'objectiu final d'aconseguir la seu de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (IEIT) que impulsa la Comissió Europea.
Per fer realitat el seu somni, Sant Cugat té el suport de la Universitat de Barcelona, de l'Autònoma, de la Politècnica, de la Pompeu Fabra, de l'Oberta, de la Internacional, de la Ramon Llull, de la Rovira i Virgili, de l'Abat Oliba i de la de Vic. A aquestes cal afegir-hi les prestigioses escoles de negocis Iese i Esade. En el món científic i tecnològic –amb prop de 18.400 investigadors–, la confiança de la candidatura santcugatenca la generen, per exemple, el laboratori de llum sincrotró, el parc científic Barcelona, el parc de recerca biomèdica, el Biocampus de la UAB, l'Institut de Recerca Biomèdica Pi i Sunyer, el parc tecnològic del Vallès, l'Institut Català de Nanotecnologia i el Centre de Supercomputació. A hores d'ara, més de 200 empreses d'arreu de Catalunya –des de multinacionals fins a pimes– ja s'han sumat a l'ambiciós projecte de Sant Cugat.
La candidatura vallesana s'ha presentat a Europa recordant que al seu entorn hi ha 444.410 empreses, de les quals 1.700 estan relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació. La inversió en noves àrees del coneixement arriba a dos bilions d'euros.
ELS GOVERNS, A MITGES
I al capdavant de totes aquestes mostres de suport hi ha les administracions públiques. La proposta de Sant Cugat va acabar desbancant una candidatura sorgida a corre-cuita a Segòvia i el govern de l'Estat va acabar presentant a Europa –tot i dilatar-se en el temps– la de Sant Cugat. Ara bé, ni el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ni la ministra d'Innovació, Cristina Garmendia, no van anar dimecres passat a la presentació de la candidatura a Brussel·les. El president de la Generalitat, José Montilla, tampoc hi va anar i el govern el va representar el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. El suport de les dues grans administracions ha estat explícit en el fons, però s'ha quedat a mitges en les formes.
ELS RIVALS
La seu de l'IETI té cinc pretendents. A més de Sant Cugat hi ha la ciutat polonesa de Breslau, l'hongaresa de Budapest, l'alemanya de Jena i la candidatura conjunta de Viena (Àustria) i Bratislava (Eslovàquia). Però per fer decantar la balança, la candidatura de Sant Cugat ha aconseguit la recomanació de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). I és precisament aquest institut el que Europa té com a referent per crear l'IEIT i aconseguir retenir els cervells que ara se'n van als EUA atrets per millors sous i projectes. La candidatura de Sant Cugat va més enllà d'oferir un emplaçament per a la seu –al costat del futur campus d'Esade–. Crearà una unitat de comerç i resultats per dissenyar l'estratègia de treball de l'institut, i preveu la construcció d'un institut de batxillerat amb metodologies d'ensenyament basades en la innovació i el coneixement per a joves a partir dels dotze anys.
)
