«Fora dels irreductibles, que a vegades neguen les dades, m'agradaria que la necessitat de la línia d'alta tensió fos una realitat àmpliament acceptada», afirmava Castells. El conseller, utilitzant una frase del catedràtic d'ecologia Ramon Folch, va dir que «és estrany que no es facin manifestacions a favor de la línia d'alta tensió». Demostra, segons el conseller, que les administracions «s'han explicat malament». Va reiterar, però, que la línia és necessària per garantir el subministrament de les comarques gironines.

Segons Castells, però, s'ha començat a redreçar la situació i des de fa un parell de mesos la Generalitat es reuneix amb els alcaldes afectats per la infraestructura. «Els havíem deixat sols, sense donar-los arguments sobre la necessitat d'aquesta infraestructura», va dir. Segons el seu parer, els alcaldes han exercit la seva responsabilitat de defensar els interessos dels ciutadans. «Han demostrat un interès comú, que és el bé del país», va destacar. El conseller diu que ara té una «impressió positiva de com van les coses i que està més acceptada la necessitat» de la MAT.

El conseller es va comprometre, en el cas del tram de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia, que encara no està aprovat, a «ajudar en tot el que sigui possible per millorar el projecte, tenint en compte que la línia s'ha de fer». Va parlar d'introduir modificacions, com ara desmantellaments o compactacions de línies, i de compensacions.

ARRIBA EL PROJECTE
El president de l'Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), Francesc Xavier Quer, va manifestar que les paraules de Castells serveixen de poca cosa si no van acompanyades de fets. Va explicar que ahir al migdia els alcaldes van rebre la declaració d'impacte ambiental del tram entre Bescanó i Santa Llogaia, i que ara tenen 30 dies per presentar al·legacions. «Que ara es digui que s'ajudaran els alcaldes arriba força passat de voltes. Quan ja hi ha el projecte a l'Ajuntament, què es pot discutir», es preguntava Quer.