En l'escrit es fa referència a l'augment de les emissions de CO2 (presents i futures) ocasionat per la «mobilitat». Enumera les «cinc línies estratègiques» del pla director de mobilitat (regió metropolitana de Barcelona), que en alguns punts pretén prioritzar el transport públic al particular. El senyor Martí es respon a si mateix que es necessiten dues coses per aconseguir que aquesta actuació sigui possible: una determinació clara de les administracions per implantar aquestes línies i l'aprovació, per part dels ciutadans, «de mesures poc populars que afectaran els hàbits de mobilitat de molta gent».

L'editorial acaba felicitant la Fundació Mar «perquè ens convida a aportar el nostre gra de sorra en la preservació i manteniment de les nostres terres, aigües i atmosfera».

Estic molt content de veure que algú de Sarbus pensa com jo. Els que vivim al costat de l'estació de Palafrugell (que la seva empresa explota quasi exclusivament) fa anys que intentem que algú prengui mesures per reduir les contaminacions acústica i atmosfèrica. La disposició de les administracions ha estat tèbia i la de la seva empresa, nul·la. Els motors dels molts dels seus vehicles no paren encara que no hi hagi passatge ni conductor. Aquesta actuació de la seva companyia l'he vista arreu, des del Port de la Selva fins a Pala frugell, passant per la platja del Grau de Pals, on, a més a més, els cotxes estacionen fora de les zones habilitades i impedeixen la visibilitat dels senyals de trànsit.

Corregir aquesta manera d'actuar podria ser un granet de sorra que contribuís a reduir un xic les emissions de CO2 i, de passada, l'endeutament públic que es destina a finançar les empreses del transport.

L'aprovació dels ciutadans envers algunes mesures ha de comportar qualitat prèviament, senyor Martí.