Però hi ha fets objectius.

Al nord hi ha el pla. Sembla un llençol estès, a punt d'ésser plegat, aguantat pel Montgrí, tot sol d'una banda, i pel Puig Rodó i Castell d'Empordà, un a cada punta, per l'altra.

Una xarxa de camins rurals permet pedalar fins a Torroella sense cap desnivell. Sense cap carretera. La mirada descansa miris a on miris. Sense saber per què, es desactiven tots els nostres sistemes d'alerta. Desapareix tot rastre de l'estrès i de les seves conseqüències. Un luxe que no té preu.

Al sud, hi ha l'abocador de deixalles de Vacamorta. El terreny és accidentat i irregular. Processons inacabables de tràilers carregats d'escombraries de diverses procedències mantenen un núvol de polsim durant tot el dia. Entre l'abocador i la carretera de Palamós s'està construint, a més, una zona industrial.

No semblaria lògic que la variant vingués a continuació de l'abocador?

Si no és així Corçà tindrà al nord les obres de canalització de carn cap a la platja (la també anomenada variant bidireccional) i al sud una zona industrial i un abocador.

Encara hi som a temps. Evitem fets que, una vegada consumats, són irreversibles.

No creieu que si tornéssim a tenir la Costa Brava d'abans, i veient la d'ara, no faríem les coses d'una altra manera molt diferent?