| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dimecres, 14 de maig de 2008
>

La Sagrada Família i l'Ajuntament

Llegeixo que el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i responsable municipal d'Urbanisme diu que en el cas de la Sagrada Família no cal ni permís d'obra ni respectar les alineacions dels carrers. He quedat molt parat

tribuna
Arquitecte


JOSEP MARTORELL CODINA..

Ja que la construcció d'aquest gran «empantanec» que va esdevenint el que la premsa i més o menys tothom anomenem la Sagrada Família no s'atura, m'atreveixo a suggerir –i potser amb aquest suggeriment creo més maldecaps a l'alcalde i no és pas la meva intenció– que l'Ajuntament s'hauria de definir clarament respecte a la relació d'aquest edifici i la ciutat.

La Sagrada Família es construeix a l'Eixample de Barcelona i en aquesta trama Cerdà les ordenances municipals estableixen una línia de façana a la qual s'alineen les cases que es van construint, una darrera l'altra, i s'arriben a configurar els carrers de la ciutat. He anat a veure el que algú m'ha explicat que havia vist al carrer Mallorca i realment és molt estrany. Es veu el que deu ser l'arrencada de la façana principal del temple. Hi ha unes columnes cilíndriques, enormes, que no estan arrenglerades amb la línia de façana de cara a mar del carrer Mallorca sinó que avancen notablement damunt la vorera. No he mesurat quan surten exactament de l'alineació però em sembla que deu ser més o menys un metre. Però tampoc el nivell de les bases de les columnes és el de la vorera, sinó que queda aproximadament un metre i mig per damunt. Què proposa fer en aquesta façana el Patronat de la Sagrada Família?

He sentit dir que hi havia una proposta inicial de Gaudí de cobrir un tros del carrer Mallorca, saltar a l'illa del davant i obrir un espai verd fins a arribar a la Diagonal. Persisteix aquesta idea? Què diu el pla general d'ordenació de Barcelona? Ho he mirat i davant de la Sagrada Família, des del carrer Mallorca fins a la Diagonal, hi ha marcada una franja d'una amplària d'uns 40/50 m, amb la qualificació 17, que vol dir «Renovació urbana: transformació de l'ús existent». Per tant, sembla que sí que l'Ajuntament té previst poder fer un ample «passeig» per poder veure i arribar des de la Diagonal al que hauria de ser la façana principal del temple o des del temple poder passejar fins a la Diagonal.

Com que ja he dit en algun altre article que no crec que mai aquesta nau de la Sagrada Família pugui ser una església –perquè actualment les que hi ha a Barcelona no s'omplen pràcticament mai– i el millor destí que pot tenir és el d'estació del TGV (com molt lúcidament va dir ja fa temps Beth Galí), no veuria gens malament que s'arribi a una estació significativa del TGV a través d'un passeig «monumental».

A mig escriure aquest article he vist a la premsa la nota del primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i responsable municipal d'Urbanisme on diu que en el cas concret de la Sagrada Família no cal ni que tingui permís d'obra ni que respecti les alineacions dels carrers. He quedat molt parat. I m'ha estranyat perquè és una persona honestíssima, enormement intel·ligent i alhora amb moltíssim sentit comú. Em sap greu, aquesta vegada, dissentir d'ell però el meu criteri professional m'exigeix ser estricte i coherent. Ja sé que en uns casos especials les normes generals es poden contravenir perquè hi pot haver motius suficients que ho justifiquin. Si les autoritats municipals consideren que en aquest cas –el que en diuen Sagrada Família de Gaudí i jo crec que no ho és, com vaig explicar el 15 de novembre del 2007 en aquest diari, en un article titulat «L'estructura tan feble de la Sagrada Família»– poden fer cas omís de les normes establertes perquè l'edifici i el seu ús ho poden justificar, m'agradaria que m'expliquessin bé el perquè. Crec que els ciutadans ens mereixem el respecte de ser informats de les decisions preses pel municipi fora de les regles de joc establertes que –mentre no es digui el contrari– són per a tothom. Per mi, és un cas clar d'error municipal.

No podríem, algun dia, els barcelonins, deixar de ser tan crèduls i pensar una mica per nosaltres mateixos, amb sentit crític, sobre el complex fenomen de la Sagrada Família i analitzar objectivament el resultat d'aquesta reflexió col·lectiva? No sé si serem capaços de ser tan madurs. Seria un bon exercici de responsabilitat ciutadana.





No podríem, els barcelonins, pensar amb sentit crític sobre la Sagrada Família?



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.