dimarts, 13 de maig de 2008
> El príncep
tomb de ravals
ANTONI VECIANA.
Si Maquiavel hagués d'escriure novament El príncep potser un dels seus models seria el Lluís Miquel Pérez, l'alcalde de Reus. No perquè sigui un príncep alt i esvelt, sinó com a model de polític que sap guanyar eleccions. Per aquells que no coneguin l'alcalde de Reus és un personatge que no es deu estar gaire al despatx. Fora de campanya te'l pots trobar per qualsevol barri envoltat de gent parlant, encaixant mans, fent broma i quan cal, posant-se digne i seriós. Amb un somriure mig afable i mig foteta és capaç de posar-se't a la butxaca, i si no, dir-te'n una de l'alçada del campanar i quedar-se tan tranquil. Fins i tot amb públics poc afins, com va ser en la festa d'ascens del club Despertaferro, en què va ser capaç d'atansar-se a felicitar l'afició i sortir-ne ben airós. És del tipus de polític que dia a dia cus una teranyina de fils socials i cada quatre anys només li cal tibar-los perquè els vots caiguin a la saca. No inventa res, és el tu a tu que feia Jordi Pujol i que els polítics nacionalistes posteriors no han sabut continuar. Són polítics que amb molta habilitat es guanyen la confiança de la gent, i a partir d'aquí poden prendre les decisions que vulguin i gestionar com els roti, ho facin bé, malament o fatal. Només així podem entendre l'incombustible coixí electoral socialista al Principat, o les majories absolutes dels populars al País Valencià. Queda clar que a la majoria de l'electorat no li importa tant el que es fa sinó com es fa.
|
