Poesia, prosa i narracions infantils. Aquests són els principals gèneres literaris en què es mou Zoraida Burgos, que confessa que el que més li agrada és la poesia: «Dir amb poques paraules moltes coses», assenyala. L'autora tot i que no se sent «una escriptora de veritat», és un dels noms més destacats del panorama literari ebrenc, ja que forma part de la generació d'escriptors tortosins de la postguerra, un grup d'autors injustament desconeguts i entre els quals destaquen noms com ara Gerard Vergés, Manolo Pérez Bonfill i Jesús Massip. Després de quinze anys Burgos ha tornat ara a publicar en solitari a través de l'editorial Cinc Torres Club i ho ha fet en un dels gèneres que va començar a treballar els anys 70 quan la seua filla era petita: els relats infantils, un gènere que va reprendre fa dotze anys. El nou llibre es titula Una llarga aventura i explica la història de dos nois que viatgen des de centre Europa fins a Nova Anglaterra cap al 1700 en busca d'un futur millor. El tema no té res a veure amb ella ni amb Tortosa però l'autora reconeix haver-hi inclòs pinzellades autobiogràfiques. «Hi ha records que et marquen i que et retornen a la memòria quan estàs escrivint encara que siga una història que no té res a veure amb tu», diu. Així hi ha un capítol del llibre en què els nois protagonistes topen amb un exèrcit de soldats que s'aturen a menjar i l'escena que descriu és la que ella recorda de quan era petita i els soldats paraven a l'estació de Tortosa. O en l'escena del mercat hi plasma l'olor i els records de la medina de Fes.

Del llibre, també en destaquen les il·lustracions realitzades pel pintor tortosí Frederic Mauri, que és la segona vegada que col·labora amb Burgos. La primera va ser en un llibre de poesia inèdit titulat Poemes circumstancials.

Zoraida Burgos és diplomada en Biblioteconomia per la UB i durant anys va exercir de bibliotecària a Tortosa. La seua trajectòria literària arranca els anys 70 amb el poemari D'amors, d'enyors i altres coses, que va obtindre el premi Màrius Torres. Altres llibres de poemes són Vespres (1978), Cicle de la nit (1982), Reflexos (1990) i Blaus (1993). També el 1993 va sortir el seu llibre de prosa L'obsessió de les dunes. A banda també té publicats alguns relats infantils i ha col·laborat en obres col·lectives com ara Verdaguer i Manyà, vides creuades (2002), El brogit de l'Ebre (2003) i Blanc sobre negre (2006). Si ha tardat quinze anys a tornar a publicar en solitari ha estat per falta d'insistència a les editorials. De fet, durant aquests anys ha continuat escrivint i estan a punt de sortir publicats vuit relats infantils més.