| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 12 de maig de 2008 > El Cassavetes barceloní?
Carles Torras vol capgirar el cinema català en el seu primer filmXAVI AGUILAR. Barcelona Sembla que el director Carles Torras no s'hi posa per poc. O com a mínim això és el que es desprèn de les seves declaracions, ja que en la presentació del rodatge del seu primer llargmetratge en solitari, Trash, va deixar clar que el seu objectiu era «capgirar el concepte que tradicionalment es té del cinema català». Beu de Winterbottom i, alhora, de Woody Allen.
Carles Torras (Barcelona, 1974) vol donar a Trash, el film que roda aquests dies a diferents indrets del país, el caire «dramàtic i intimista» de les produccions de cineastes independents com ara Michael Winterbottom i Darren Aronofsky. En el seu debut en solitari rere la càmera (el 2004 va filmar Joves juntament amb Ramon Térmens), vol transportar l'espectador «al món de les relacions d'usar i llençar» amb actors com ara Óscar Jaenada, Judith Uriach, Assumpta Serna, Núria Prims i David Selvas. Torras comenta que Trash serà una pel·lícula «arriscada, molt coral i a cavall entre el drama descarnat i la comèdia negra». El director barceloní va avisar que vol fer «un gir al concepte que tots tenim al cap del cinema català i vincular la pel·lícula més amb el cinema independent americà o el cinema d'autor europeu». D'aquesta manera es va desmarcar de cineastes més propers i va mostrar la seva predilecció per les influències de directors independents nord-americans, com ara Woody Allen i John Cassavetes. A Trash, afegia, es parla de relacions, de la intimitat dels personatges, encara que alhora hi ha molta acció, però «no acció de persecucions, sinó quant al ritme i la fluïdesa amb què es passa d'un personatge a un altre». Wonderland, de Michael Winterbottom, o Rèquiem per un somni, de Darren Aronofsky, són dos films als quals Torras es va referir també a l'hora de buscar referents. L'actriu Assumpta Serna va remarcar que «aquest cinema intimista és segurament el cinema que més ens agrada als actors, pel·lícules que van al cor, al sentiment, que estan fetes amb passió des de qui les escriu fins a qui les interpreta, però que desgraciadament no abunden». Serna no amaga l'admiració que té per Torras, que «fa un cinema jove, diferent, que parla de la vida, i que al mateix temps està obert a tots els suggeriments de l'equip artístic i tècnic». Torras va admetre que dóna llibertat als actors «perquè donin vida als personatges i s'allunyin de la cotilla del guió». «De fet, cada actor ha aportat el 90% dels seus personatges i crec que això dóna molta vida a la pel·lícula», hi va afegir.El film parlarà del món, de les relacions de parella –«hi ha una generació que semblem destinats al fracàs sentimental»–; però un dels riscos principals l'assumirà amb la fotografia: «Trash requereix una fotografia bruta, que tregui el màxim partit dels clarobscurs i deixi que surti el gra, i amb colors freds que reforcin la fredor de les relacions entre els personatges. |
)
 | |||
|