| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 9 de juny de 2026


dilluns, 12 de maig de 2008
>

Repensant el batxillerat nocturn

Els docents defensen la necessitat d'adaptar els estudis a una realitat nova, però dubten que l'ensenyament a distància en sigui la solució

GUILLEM LLUCH. Barcelona

+ Una classe de batxillerat nocturn a l'IES Menéndez Pelayo, de Barcelona. Foto: ORIOL DURAN

El paper del batxillerat nocturn ha anat variant al llarg dels anys i, actualment, es troba a les portes d'un canvi. Aquests estudis es van començar a impartir a Catalunya a mitjan dels anys 60 i, en un principi, les persones que hi assistien eren treballadors adults que s'adonaven que si superaven el batxillerat, tindrien opcions d'ascendir dins l'empresa o la fàbrica on treballaven. Avui dia, però, el tipus d'alumne que tria aquesta modalitat ha canviat força i s'ha diversificat.

Segons asseguren Júlia Ruiz, cap d'estudis de l'Institut Menéndez Pelayo, i Joaquim Guerola, director de l'Ausiàs March, dos dels centres que ofereixen el batxillerat nocturn més importants de Barcelona, les aules que imparteixen aquesta modalitat acullen des de joves tennistes i futbolistes que han d'entrenar fins al migdia i que no poden assistir a les classes del matí, fins a cecs que durant el dia venen cupons, passant per joves que van deixar d'estudiar per posar-se a treballar i que ara es volen reenganxar als estudis, o estudiants que no poden seguir el ritme del diürn i decideixen passar-se al nocturn, perquè això els permet estudiar de manera més flexible.



L'IOC NO ÉS LA SOLUCIÓ


Tant Ruiz com Guerola reconeixen que la demanda d'aquests cursos ha anat disminuint amb el pas del temps, però asseguren que substituir-lo per les classes a distància de l'Institut Obert de Catalunya (IOC) no és la solució. Júlia Ruiz destaca que els alumnes que fan aquests cursos «encara no són prou madurs com per fer-los sense un suport i un contacte personal amb professors i companys», i remarca que la gràcia del nocturn és que permet personalitzar molt el tracte amb els alumnes, «precisament perquè cada un d'ells té una realitat molt diferent de la dels seus companys, i unes necessitats molt concretes». En aquest sentit, Ruiz es mostra partidària de racionalitzar l'oferta del batxillerat nocturn per adaptar-la a la demanda real (actualment es calcula que hi ha matriculats uns 4.900 estudiants a tot Catalunya), mentre que Guerau s'inclina per modernitzar-lo i adaptar-lo a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Això passa per oferir una part de les assignatures a través de material en línia, i per potenciar les classes semipresencials. El director de l'Ausiàs March insisteix, però, que cal mantenir el contacte entre el professor i l'alumne, perquè és «vital».

Una de les transformacions que ha viscut el batxillerat nocturn, segons Guerau, és que ha deixat de ser un factor de cohesió social. «Abans, aquests cursos servien per establir relacions molt fortes entre els alumnes, perquè tots se'ls prenien com una lluita personal», destaca. Avui en dia «ha disminuït el compromís dels alumnes, i tothom va fent el que pot, sense gaire implicació».



EL PARADÍS DEL PROFESSOR

Molt més optimista es mostra Carles Ayala, professor de matemàtiques de l'Institut Menéndez Pelayo, que assegura que el batxillerat nocturn és el «paradís dels professors», ja que la gent que assisteix a classe hi posa interès, fa avenços molt més importants. En referència a la possibilitat d'impartir aquests estudis a través de l'Institut Obert de Catalunya, que actualment té uns 1.700 alumnes, Ayala destaca que «aquests aprenentatges són impossibles d'adquirir davant d'una pantalla».

Un dels aspectes que ha esgrimit la Conselleria d'Educació per reduir aquests estudis és l'alt absentisme que hi ha a les classes. Un extrem que desmenteix Maria Asunción Maestre, una de les professores més veteranes del Menéndez Pelayo, que assegura que les classes de llengua castellana que imparteix en horari nocturn tenen, a vegades, més assistència que les que imparteix en el diürn, una afirmació que confirmen molts dels estudiants del centre. En aquest sentit, destaca que «hi ha hagut temporades amb més absentisme, però aquesta no és la regla».

En els últims set anys, la demanda del batxillerat nocturn ha disminuït en un 20%. Aquest ha estat un dels motius pels quals el Departament d'Educació va decidir suprimir completament aquests estudis, però les fortes crítiques que va rebre dels sindicats d'alumnes i professors el van obligar a rectificar. Finalment, es continuarà oferint el batxillerat nocturn a 26 centres, 20 menys dels que hi ha en aquests moments.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.