Els dels talons de paper van ser els primers bitllets venuts per viatjar en transport públic, els van seguir els tiquets resistius –en què cada recorregut fet quedava marcat per un petit forat–. La tecnologia va avançar fins a les actuals targetes amb banda magnètica en què queda enregistrada la informació de l'abonament. Aquesta, per exemple, indica que falten 10 viatges per exhaurir la T-50/30. Aquest sistema d'abonaments vigent des de fa més de 15 anys comença a ser «caduc», explica el director general del grup Calmell, Carlos Martí, que ha vist com la seva empresa especialitzada en mobilitat s'adaptava als nous temps fent tots els tipus de bitllets de transport. Calmell ja està produint les targetes sense contacte –que només acostant-les a les màquines de validar obren els accessos–. Aquests tiquets ja s'han implantat a la demarcació de Lleida i aviat ho faran a la de Girona amb l'horitzó d'expandir-ne el funcionament a tot Catalunya el 2012, paral·lelament a la implantació del sistema tarifari integrat a tot el territori. La posada en marxa d'aquest sistema de pagament d'aquí a quatre anys obligarà que durant un període de temps convisquin les targetes actuals amb les de sense contacte. Aquest temps s'aprofitarà per canviar màquines de venda i punts d'accés a les estacions que no estan adaptats al nou sistema.

La tecnologia de les targetes de banda magnètica està quedant antiquada, l'enregistrament d'informació és limitat i actualment les empreses de transport volen saber més coses sobre els seus usuaris amb l'objectiu d'oferir un servei més a la seva mida. Per això, els operadors aposten per implantar bitllets sense contacte que porten incorporat un xip. Aquest dispositiu envia unes ones al receptor situat on ara hi ha les màquines de validar els bitllets i permet saber quants passatgers utilitzen una determinada línia o quines són les parades on es concentren més usuaris, dades que de moment només s'obtenen per les enquestes de mobilitat.

Les noves targetes sense contacte també seran beneficioses per als passatgers. Una de les possibilitats que tenen és la d'incloure més d'un títol de transport en una única targeta oferint més «flexibilitat als viatgers». Un usuari que utilitza diàriament el transport públic de Barcelona recarregarà el xip de la targeta amb un abonament mensual però també podrà incloure-hi una T-10 de dues zones si puntualment es desplaça, per exemple, a Rubí. Tindrà dos bitllets en una única targeta unipersonal que, en cas de pèrdua, també facilitarà els mecanismes per retornar els bitllets pendents de validació. Calmell, a més, fa un altre format de targetes sense contacte per a viatgers ocasionals com ara els turistes que s'assembla als bitllets actuals però que porten un xip incorporat.

El sistema de les targetes sense contacte ofereix, segons explica Martí, la possibilitat de crear el que anomenen una llista blanca i una llista negra. La primera estaria formada per totes les persones que tenen algun tipus d'abonament, la segona seria la llista de targetes extraviades i que ja no es podrien utilitzar. Ara, en canvi, si algú perd un bitllet i un altre el troba aquest pot continuar utilitzant el tiquet per viatjar. Les targetes sense contacte compleixen les quatre V definides des del món empresarial perquè un projecte funcioni. Són virtuoses tecnològicament (en la mesura justa que es necessita), és un projecte viable econòmicament, visible políticament i vinculant socialment. A països com ara França les targetes sense contacte ja s'utilitzen per viatjar amb metro des de fa un temps.

LA TECNOLOGIA DELS XIPS
La implantació de xips està en auge arreu del món, diu Martí. Hi ha tres tipus de xip diferents: de contacte, sense contacte i duals. Els primers són els que està potenciant el món de la banca, però que en el sector del transport públic s'ha desestimat perquè ofereix menys rapidesa en comparació amb el xip sense contacte que permet obrir els torns de les estacions en menys de 200 milisegons, cosa que fa que s'evitin les cues per accedir a qualsevol transport públic. Pel que fa al xip dual, permetria tenir les dues tecnologies en un mateix suport.