«L es campanes han brandat cridant els canonges a vespres. A poc a poc han anat pujant les escales de la Pera. El silenci és tan intens, que les passes damunt de les pedres de les escales es perceben de lluny. Quan el pas dels xantres i els canonges ha finit, comença la desfilada de pobres que van a La Sopa. Quasi tots pugen en corrua i s'aturen a la Font a netejar les culleres... quan l'aigua de la font és neta, reflecteix els dos caps de monstre pels quals brolla, i entremig la Verge tremolosa, cap per avall i amb el mantell d'ermini que li serveix de fons, pintat a la paret...» (Fragment de L'escollit, de Maria Assumpció Soler.)

Ara l'aigua ja no brolla. I el mantell pintat no hi és. No tothom coneix que darrere de la Verge de la Pera s'aixeca una enorme cisterna, que forma tota la part esquerra de la plaça dels Apòstols, i el gran mur que volta la plaça. La cisterna s'omplia amb aigua de la font dels Lledoners, que a la vegada procedia d'una canal de terrissa que la portava d'una deu trobada tot primer a la muntanya de Sant Miquel, i després una altra del Mont Calvari. El doll que brollava de la font de la Pera era aprofitat després per a les neteges a la veïna Pia Almoina, actual seu del Col·legi d'Arquitectes. Aquestes construccions aqüíferes tenen dades antiquíssimes: estem parlant d'una primera concessió d'aigua l'any 1294, i la gran cisterna segurament és de l'any 1520.

Quan tots els monuments feixistes han desaparegut de la ciutat, allà encara hi resta una incisió a la pedra: «Imagen i fuente restauradas a expensas del Excmo. Sr. Gobernador Civil D. Luis Mazo Mendo. Año 1947.» Aquest individu va ocupar el càrrec d'octubre de 1945 a febrer de 1956. Procedia de Navalmoral de la Mata i era de caràcter dur i implacable. És graciós, això de «a expensas»: Tothom coneixia la seva corruptela, ja que obligava a ingressar diners en un compte a nom seu, titllat de «beneficiencia», als industrials que volien cupos de carn, de blat o de ciment. Ell disposava dels diners al seu gust. Així no li costava gens restaurar una font! Quan el varen destituir de governador, va ocupar el mateix càrrec a Lleida, mentre que el de Lleida –Lluís Pagès Costart– va venir a Girona... Tres dies foren suficients per adonar-se del desfalc i denunciar-lo. Mazo Mendo fou destituït fulminantment, però no se li va obrir cap causa...

La gran cisterna va quedar buida fa molt temps, i la font de la Pera brollava darrerament gràcies al servei municipal d'aigües. A Girona tothom s'ha despreocupat de les enormes cisternes i dipòsits que s'escampaven pel subsòl de la Ciutat Vella, on es recollien les aigües quan en sobraven, i servien per quan en faltaven. Els nostres avantpassats eren prudents, però la comoditat de l'aigua municipal va fer enrunar i oblidar uns equipaments que –ara es pot comprovar– no eren tan superflus. Podem donar fe que algunes cisternes han servit fins i tot per sepultar-hi les runes de les reformes practicades als edificis. Era tan còmode, no haver de transportar-les! Ni l'Ajuntament, ni el clero, ni els particulars, no han tingut cura de mantenir unes instal·lacions que podien servir per al reg i de reserva en temps de sequera.

Però els darrers dies ha plogut i aviat s'esvairan aquestes cabòries.