diumenge, 11 de maig de 2008
> Els noms de l'idealisme
amb veu pròpia
CARMEL ROSA.
Els tres companys que mantenien postures d'avançada manifestaven una vitalitat desbordant. Manuel, malagueny d'uns cinquanta anys, arrossegava un llarg passat revolucionari. Començà a militar en les rengleres sindicalistes, però arran de la Revolució Russa d'octubre del 1917 s'orientà cap al comunisme oficial, primer, i cap a posicions heterodoxes més endavant. Aquesta revolució el conduí a establir relacions, a l'exili a París, amb Joaquim Maurín, fundador del comunisme a Catalunya, però que poc a poc anava afluixant els seus lligams amb Moscou. Julià era català i vorejava la trentena. Propagandista hàbil i orador incisiu i ben documentat, s'imposava fàcilment en les assemblees. Ramon, també català de la mateixa edat, tenia el capteniment d'un romàntic il·luminat, però tocava perfectament de peus a terra. Era un expert en qüestions socials. Era difícil comprendre les raons que incitaven els nostres amics a fer política revolucionària. Professionalment estaven en una situació privilegiada. Es movien per idealismes. No hi ha cap altra explicació.
|
