Frustració. Aquesta és la paraula que fa servir la Fundació Escola Cristiana per definir la situació amb què ha quedat la patronal després de conèixer els 181 articles de l'avantprojecte de la LEC. «Extremadament llarg», segons l'escola cristiana, és l'avantprojecte de llei, que a més «multiplica les administracions que poden intervenir en educació i les competències d'aquestes, la qual cosa la converteix en molt intervencionista». «Teixeix una teranyina burocràtica –arriba a dir la patronal en un comunicat– entorn a l'escola feta de zones, consorcis, consells...» La patronal també critica la «confusió» que, segons el seu parer, hi ha en l'articulat respecte a les competències de les administracions educatives i en el tractament del règim jurídic del professorat.
GRATUÏTAT
Respecte a la gratuïtat real per estudiar en aquests centres, un dels punts clau que va permetre assolir l'acord del Pacte Nacional per a l'Educació, l'any 2006, l'escola cristiana assenyala: «La llei ens allunya de la perspectiva de gratuïtat i enterra el concepte de cost de la plaça escolar com a base del càlcul del sistema per concretar la gratuïtat.» Tradicionalment molt moderada amb la terminologia que fa servir, en aquesta ocasió la patronal més important de l'escola concertada assenyala que «aquest avantprojecte només pot generar tensió» i està «lluny de l'ambició de fer una llei de país» que ha dit que faria el conseller d'Educació, Ernest Maragall, durant les seves aparicions públiques.L'escola concertada, que no es va pronunciar durant l'intens debat que es va produir a l'entorn de la llei quan es van presentar les bases, assenyala que l'articulat «no es correspon a les bases de la llei» en relació a la flexibilitat del sistema i l'autonomia de centres.
L'escola cristiana valora «positivament l'esforç que es fa per la dignificació i el reconeixement de la figura del professorat», però es mostra «sorpresa» que «no s'esmentin la llibertat d'ensenyament, el pluralisme o el dret d'elecció de centres per part de les famílies». Un altre punt espinós és la terminologia que es fa servir per anomenar les escoles privades i concertades en el seu conjunt i que ja va provocar debat durant l'elaboració del Pacte Nacional. L'escola cristiana rebutja que s'usi l'expressió «servei públic d'educació» i demana que es faci servir la de «model educatiu d'interès públic», tal com recull l'Estatut.
)
