Descansen en un dels pocs seients que estan repartits per la fira. «És una alternativa sana», diu Begoña García per explicar el perquè visita des de fa tres anys la fira. Reconeixen que van ser els seus fills qui, d'alguna manera, les van arrossegar: «En tenir els nens vam començar a entrar en aquest món amb la medicina homeopàtica i la recerca de productes ecològics.» Desterren el mite que associa els productes ecològics amb uns preus més elevats: «Potser costen més però tenen molta qualitat. Sempre posem com a exemple el pa. El pots tenir una setmana i encara és bo.» La majoria dels visitants de Biocultura s'han anat transformant en experts en la matèria. «Al principi fèiem campanyes per intentar posar fi als mites que envoltaven tots els productes ecològics. Ara hem donat un salt i, per exemple, aquest any hem apostat per fer una campanya de conscienciació sobre el consum responsable», explica Cristina Diago una de les portaveus. Per començar, la fira dedicarà el 0,7% de la recaptació a taquilla per plantar arbres al bosc de Biocultura i Mama Terra, impulsat l'any passat per l'organització dins del projecte Responsarbolidad i que es troba a la riba del Guadalquivir. A més, tornarà a calcular les emissions de CO2 que provocarà en els quatre dies i també les compensarà amb arbres. Aquesta campanya s'emmarca en la impulsada per la Fundació Més Arbres. Diago afegeix que, per exemple, des de l'àrea de comunicació també s'ha decidit enguany fer les inscripcions a través de la pàgina web i reduir al màxim la informació en paper.

«Cada vegada més, la gent pensa en la salut de la seva pell i a utilitzar la cosmètica natural», diu Irene Meinecke, de l'empresa Annemarie Borling, una de les veteranes de la fira. Ja fa deu anys que exposa a l'edició que es fa a Barcelona per explicar, per exemple, que «aquests cosmètics no tenen derivats del petroli, ni colorants». Diu que cada vegada els preus s'acosten més als dels productes convencionals. Només un exemple: una barra de llavis costa 9,50 euros. Segons l'organització el comitè de selecció dels productes, any rere any apuja el llistó als expositors. Així, en el cas dels cosmètics s'ha reclamat que tots tinguin certificat ecològic. Amb la roba ha passat una cosa semblant: totes són de cotó ecològic. En un dels estands on es pot trobar aquest tipus de producte la Margarida, d'Ecoterry –una fàbrica de Centelles– comenta que compren a una cooperativa del Perú el fil de cotó certificat com a ecològic. A Catalunya el treballen per fer-ne tovalloles. «La fira serveix, principalment, com a aparador», afegeix. De fet, hi ha uns 15.000 productes diferents entre productes alimentaris, roba, calçat i complements, cosmètics, música i publicacions, artesania, materials de bioconstrucció, propostes de turisme rural i de teràpies naturals.

CATALUNYA I CONSUM

No tot a Biocultura són productes alimentaris o de roba. Hi ha una part dedicada a la bioconstrucció. L'associació d'Estudis Geobiològics (Gea), una entitat sense ànim de lucre, ja fa vint anys que treballa per sensibilitzar al públic sobre els beneficis de les construccions que apliquen «el sentit comú» i que aposten pel que anomenen «cases sanes», és a dir, edificacions que tinguin en compte l'entorn i l'aprofitament dels recursos naturals. A través de la fira també es vol impulsar el que es coneix com el moviment Slow Food, és a dir, una filosofia impulsada per Carlo Petrini (que visita demà la trobada) inicialment per defensar el plaer i el valor de l'alimentació i que ha anat més enllà i s'ha convertit en un nou estil de vida que, segons l'organització, aposta per fer més lent el ritme de vida.

Segons l'organització, la pluja que va caure ahir durant tot el dia no va afectar la fira. El nombre de visitants va ser «alt, tenint en compte que era un dia laborable». Dijous, el primer dia, el degoteig de persones va ser constant. Un grup d'amics de Moià que practica aquesta filosofia van ser dels primers visitants. «Hem vingut a passar el dia com fem des de fa molts anys. Diria que venim des del principi», deia la Pepa, una de les dones. Es notava que es trobaven bé: «Això ja és com casa nostra», afegien.