divendres, 9 de maig de 2008
> Som uns privilegiats
tomb de ravals
NATÀLIA BORBONÈS.
Som uns privilegiats i encara ens queixem. Resulta que aquest immens aqüífer que està a Reus i a altres pobles de la seva comarca i del Tarragonès, i que volen reconvertir en un grandiós magatzem de gas, és únic en la seva espècie, irrepetible en la seva categoria i meravellós en la seva immensitat. Per aquesta raó l'han triat a ell, fantàstic pou nostrat, d'entre molts altres que hi deu haver escampats per la península Ibèrica, per convertir-lo en el manà gasós que ha de garantir el futur proveïment elèctric al Regne, Catalunya i Barcelona, és clar. I és que no es pot ser tan maco, nena. On hi ha les muntanyes més boniques i les ventades més bèsties per posar-hi molins de vent? Al sud, home, al sud. I on hi ha les millors vinyes verdes vora el mar per situar-hi les petroquímiques? Ves, al sud, on ha de ser. I on hi ha les planes més boniques per fer-hi funcionar les nuclears? Al sud, és clar. I és que els promotors energètics no fan altra cosa que seguir les passes de grecs, romans i altres tribus de l'antigor que ens han fet com som, i de turistes i jubilats golfistes de la contemporaneïtat que ens estan fent com som ara, quan decideixen escollir un lloc per convertir-lo en motor de motors: triar el lloc més bonic, on viu la gent més hospitalària, el clima és temperat i la gastronomia és de primera. No sé per què ens queixem tant. Ens diuen que som els més macos i en lloc de donar-los les gràcies fem morros i fem anar el sac de gemecs. No tenim remei.
|
