El president de CiU, Artur Mas, va asseverar ahir que els partits catalans «vam fer bé com a país» elaborant una proposta ambiciosa d'Estatut d'Autonomia al Parlament de Catalunya, perquè dubta que un text acordat ja d'entrada amb el govern estatal del PSOE s'hagués estalviat els recursos que el PP i el Defensor del Pueblo van presentar contra l'Estatut al Tribunal Constitucional (TC).

Mas va afegir que, «passi el que passi, s'havia d'intentar», ja que «si surt bé» Catalunya avançarà «diverses estacions» i si el TC retalla el text «ens adonarem que la via estatutària ha tocat sostre i ens haurem de començar a espavilar per trobar una nova sortida».

En aquest darrer supòsit, el president de la federació va advocar per «saber quins partits estan disposats a recuperar i assumir els objectius nacionals» de la redacció inicial aprovada el 30 de setembre del 2005 a la cambra catalana, amb el suport de CiU, el PSC, ERC i ICV-EUiA. Mas no va obviar que aquell dia es va produir una «teòrica unitat» catalanista que va titllar de «ficció». Per il·lustrar-ho, Mas va recordar que «els més contents», aquell dia, eren els diputats de CiU i Maragall, mentre que «48 hores després» José Montilla anunciava 62 esmenes del PSC al Congrés «contra el mateix Estatut aprovat al Parlament».

«CATALUNYA A JUDICI»
El líder de CiU va fer aquestes declaracions en la presentació del llibre Catalunya a judici (Ara Llibres), en què el diputat Francesc Homs –un dels artífexs de l'Estatut– fa un balanç positiu del text finalment aprovat en referèndum i pendent ara del dictamen del TC. Homs va expressar que el recurs al tribunal és una manera «sofisticada» d'«asfixiar un poble» que va referendar el text. A l'acte també hi eren presents l'expresident d'ERC Heribert Barrera, l'exsecretari general dels republicans Àngel Colom i el catedràtic de dret constitucional Carles Viver Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics.