Els manuals de política, sobretot els que analitzen la política local, tenen com a mínim un capítol dedicat a ensenyar com els partits integrants d'un govern amb més d'un color han de fer-se notar. En especial els que són minoria. No és qüestió d'orgull de partit sinó més aviat de supervivència en una administració on tant els èxits com els fracassos tan sols afecten l'alcalde, i la feina de la resta de regidors queda força diluïda. ERC de Calella ha après la lliçó o es deu haver llegit amb interès el manual perquè ahir al matí, a poques setmanes de complir-se el primer any de maridatge amb el PSC al govern en l'actual mandat va voler explicar tot el que s'ha fet des de les seves àrees. Malgrat que des del primer moment es va voler deixar clar que el tàndem amb el soci majoritari –durant vuit anys va ser ERC qui estirava del carro– funciona, el detallat dossier entregat a la premsa fa pensar en com és de curosa la gent d'esquerra a l'hora d'apuntar les actuacions, projectes, activitats i propostes que porten segell republicà. I en el cas de Calella, i segons el dossier, en són moltes.

Els quatre regidors d'ERC a l'Ajuntament governen fins a tretze àrees i tenen dues tinences d'alcaldia, la primera, per a Jaume Puig i la tercera per a Pilar Rocafort. Jaume Palet s'encarrega del pes pesant de Governació –juntament amb Mobilitat i Serveis Públics– i de la presidència de l'empresa pública Gestvia, i Maria Carme Campà, l'única dels quatre que va entrar nova el 2007, de Comerç, Consum i Fires. El recull –minuciós– d'accions inclou aquelles que ja s'han fet i aquelles que es volen fer. Jaume Puig, també regidor d'Esports, Recursos Humans i Règim Intern, va apostar per destacar la feina feta en matèria esportiva. Qui millor que ell per enumerar la millora en els equipaments públics d'un àmbit destinat, segons ERC, «a especialitzar el principal motor econòmic de la població com és el turisme»? Les inversions a la zona esportiva de La Muntanyeta en són una prova. Per Jaume Palet, però, els canvis en el turisme comporten rebutjar de ple aquells visitants que integren el conegut «turisme de borratxera». Tema recorrent any rere any i que s'ha convertit en la croada particular del bipartit de Calella. El regidor, però, avança apostes a mitjà i llarg termini com ara el cobriment de la riera Capaspre, la reforma de la façana marítima i «l'imminent» acord perquè el far sigui públic.

Pilar Rocafort –al capdavant de Cultura, Joventut i Ciutadania– té projectes interessants en una àrea tradicionalment poc valorada perquè sempre porta despeses i mai compensa amb guanys materials. La creació aquest any d'una oferta musical en viu al passeig Garbí o la més llunyana, i encara no tancada, d'un cicle de teatre per a la tardor són els punts més interessants. Finalment, Maria Carme Campà apunta maneres amb una fira dedicada al Renaixement i al fet que va ser «cabdal» per a la construcció de Calella i explica que la remodelació del mercat municipal, ara en hores molt baixes, es troba entre les seves prioritats.

Tots coincideixen a destacar que sovint la feina del dia a dia fa difícil aturar-se a reflexionar sobre com és d'important, i necessari, fer arribar al ciutadà el llistat de tasques fetes... que sovint és molt més curta que la de tasques pendents. L'administració va lenta, és cert, però cal trencar una llança a favor de com n'és de complex el procés per tancar qualsevol acció. Un cop acabada la roda de premsa fem la pregunta clau. I les relacions amb el soci majoritari? «Correctes.» No podria ser d'una altra manera, no?