Les denúncies de casos d'assetjament immobiliari surten dia sí, dia també, a les audiències públiques de Ciutat Vella. En la de dimarts passat, en què es van presentar dos casos, la regidora del districte, Itziar González, va anunciar canvis importants en les polítiques municipals per abordar aquest problema: L'àrea d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona està preparant un conveni de col·laboració amb la fiscalia per establir tot un protocol d'actuació per frenar i reconduir cada situació d'assetjament que es produeixi a la ciutat. No va avançar més detalls sobre aquest protocol però sí que va dir que «el compromís de l'alcalde és total». També va avançar que els procediments d'aquest nou protocol seguiran el model que ja s'està provant des de l'oficina d'habitatge de Ciutat Vella, que tot i que encara no està dotada de l'equip que ho ha de portar, sí que ha pogut intervenir amb èxit en alguna situació d'emergència. Per exemple, en el famós cas de Robadors 29, en el qual la intervenció in extremis de l'Ajuntament de Barcelona, que va intercedir davant del jutge després d'una petició d'ajuda desesperada de l'afectat, va aturar un desnonament que s'augurava imminent.

En aquella ocasió González ja va avançar quina seria la seva estratègia enfront de casos d'assetjament: «L'administració arbitrarà i tutelarà, i quan un veí senti que hi ha una actuació arbitrària no justificada podrà anar a l'oficina d'habitatge i nosaltres en prendrem nota, anirem a la propietat i mirarem d'intercedir.» Amb aquestes intervencions es generaran uns expedients, l'administració anirà «deixant un rastre», una sèrie de proves que es podran presentar al jutge si arriba el cas. La regidora Itziar Gonzàlez va remarcar dimarts: «La xarxa d'oficines d'habitatge que hi ha a la ciutat és ideal per seguir aquests protocols.»