«Quan estaven fent prospeccions a prop del club Monterols, ens vam reunir amb els tècnics de l'empresa i ens van dir que el projecte era viable i que el risc zero no existia. Tot aquest temps estaven jugant al gatet i la rateta», recorda Josep Barberà, president de l'entitat veïnal. Els pròxims dies, l'associació contactarà amb les administracions per demanar-los el rebuig públic. També farà el mateix amb les agrupacions turístiques. «Si es fa el dipòsit, les altres destinacions ja se'n cuidaran d'esbombar-ho», indica Barberà.

L'associació d'hotelers de Cambrils, Salou i la Pineda, que fa dos anys ja es va mostrar contrària al projecte, no vol valorar de moment l'anunci de les inversions. L'alcalde de Vila-seca i president de la Diputació, Josep Poblet, ha adoptat la mateixa posició, ja que prefereix no manifestar-se fins que no tingui informació oficial.

Els batlles que mostren un rebuig clar al projecte són els de Riudoms i Cambrils. «En el mandat anterior els veïns afectats ens van plantejar el tema i la seva preocupació, i vam aprovar una moció contra la instal·lació d'un dipòsit subterrani al territori. Creiem que hem de ser conseqüents amb això», manifesta l'alcalde cambrilenc, Robert Benaiges, que es va sorprendre que el projecte seguís en curs. Per la seva banda, l'alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset, sosté: «A priori no en som partidaris, i creiem que no és necessari per a un territori saturat d'infraestructures solidàries amb el país i l'Estat. No ens trobaran receptius.»

D'altra banda, l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va afirmar que faran un seguiment per confirmar que només pretenen determinar la seva viabilitat i va dir que, si canvia la situació, hauran de negociar per garantir la seguretat i les compensacions. Per la seva banda, l'alcalde de Salou, Antoni Banyeres, va avançar: «No hi estem d'acord, però no vull crear cap alarma.» I hi afegeix: «És un projecte que ens convé poc i, si en podem quedar exclosos, millor.» El president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, recorda «l'especial sensibilitat del territori per un projecte d'aquestes característiques», demana «transparència» i ofereix la Cambra com a «plataforma d'anàlisi i reflexió».