Xerojardineria vol dir, literalment, jardineria àrida. Una recepta que la sequera actual s'ha encarregat de potenciar i posar a l'aparador, i que es basa en un conjunt d'ingredients amb el denominador comú de l'estalvi d'aigua. Primer de tot, res de gespa. I en tot cas, gespa artificial, les últimes generacions de la qual simulen gairebé a la perfecció la gespa natural. Segon, canviar radicalment les espècies de plantes. Res de les plantes de flor característiques dels jardins anglesos –hortènsies, camèlies...–, que se substitueixen per plantes gramínies, com la festuca o l'estipa; aromàtiques –farigola o romaní–; cactus i plantes crasses; i plantes de bosc, com la ginesta o el cirerer d'arboç. I si es volen arbres, espècies autòctones com alzines, roures o oliveres. O sigui, un seguit de plantes adaptades als climes secs, i que tret dels dos o tres primers anys de vida, amb prou feines necessiten aigua per sobreviure. Eduard Àngel, de l'empresa dedicada a la xerojardineria Verd Àngel, destaca que «hi ha moltes espècies on triar, i el que es tracta és de jugar amb elles».

Tercer ingredient: apostar per un disseny que combini les plantes amb tot tipus de pedres, graves i altres elements ornamentals, i que entre tots dibuixin formes i combinin colors. Quart, i el més important actualment, és el canvi de sistemes de reg com els aspersors per altres de menys despesa, com els gota a gota. A més, quan les plantes siguin adultes, el reg ja gairebé no serà ni necessari. I cinquè, manca quasi total de maquinària i insecticides, ja que com a conseqüència del tipus de jardí amb prou feines es necessita manteniment, de manera que el jardí tampoc es degrada.

L'Ajuntament de Celrà i el de Caldes de Malavella són dels que han anat canviant els jardins convencionals per aquesta fórmula, que també ha començat a entrar en el sector privat. Si continua la sequera, la xerojardineria s'entreveu com una de les alternatives per a l'estalvi d'aigua.