El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, és del parer que, «fins ara, ens han mancat formulacions serioses i creïbles d'accés a la plena sobirania política». Per posar-hi remei, i alhora farcir de corpus teòric la proposta de convocar un referèndum d'aquí a sis anys, el president dels republicans ha dibuixat a 2014 (L'arquer, Grup 62) els camins cap a la independència de Catalunya i la morfologia de l'estat que defensa. Una estratègia que ha assumit la candidatura afí que encapçalen Ernest Benach i Rafael Niubò, i que és la conseqüència directa de tot un projecte per bastir una ERC majoritària, oberta, que fugi de l'«independentisme adolescent», es beneficiï de l'embranzida del sobiranisme pràctic i lideri la cursa cap a la independència. La parada clau d'aquest camí: l'11 de setembre del 2014, amb una prova de força a les urnes com a expressió plena de la «democràcia». I aleshores, més d'hora o més tard, es constituiria la república catalana, creu Carod. Això és un tast amb algunes propostes per al nou estat que posa davant del mirall.

CATALÀ I CASTELLÀ
«Tot escenari de monolingüisme català queda ja absolutament descartat. [...] Tothom, doncs, sabrà català i l'utilitzarà en la seva activitat pública en tots els àmbits d'ús i el trobarà pertot sense excepció, amb normalitat absoluta, sabent, però, que a nivell personal o familiar el català conviurà també, amb naturalitat, amb una o bé més d'una altra llengua de les parlades al país. [...] El castellà haurà de situar-se en un digníssim segon lloc, amb la cobertura legal corresponent.»

ILLES I PAÍS VALENCIÀ
«En cas de victòria del referèndum a Catalunya, això esdevindria un autèntic al·licient fora del Principat, sobretot per a les Balears, un veritable revulsiu estimulant que hauria de permetre plantejar-hi una consulta que hauria de poder incloure, almenys, aquestes tres possibilitats: federació amb Catalunya, federació amb Espanya o independència dintre d'Europa.»

11/9/2014
«No hem de commemorar la culminació d'una derrota, sinó l'inici d'una voluntat que ha persistit fins als nostres dies, a despit de totes les adversitats. [...] El 2014 no és tant una data per a la sobirania, com una data per a la democràcia.»

CONSTITUCIÓ
«Encara que, al principi, les institucions de govern seran les mateixes en l'etapa de sobirania que en la de l'autonomia, caldrà elaborar, més endavant, una constitució que sigui la norma bàsica de la nova república sobirana.

DOBLE NACIONALITAT
«En una Catalunya independent, jo seria partidari del dret a la doble nacionalitat, catalana i espanyola, per als ciutadans que ho sol·licitessin, des del pressentiment que els obstacles legals a aquesta proposta, la negativa a la doble nacionalitat, seria formulada més aviat per Espanya que no pas per les institucions estatals catalanes.»

NACIÓ EN CONSTRUCCIÓ
«La nova nació catalana, doncs, és incompatible amb un essencialisme tronat, amb un concepte d'identitat immutable amb el pas del temps, amb una visió reduccionista dels fenòmens nacionals, perquè condemnaria la catalanitat a la marginalitat i ser ‘català' acabaria sent una opció de minories. [...] Allò al qual hem d'aspirar no és tant a una identitat comuna sinó a una identificació comuna, la mateixa, en un país que sigui un espai de convivència d'identitats múltiples.»

A L'EXTERIOR
«Amb relació als tractats o acords de caràcter internacional, és obvi que l'acceptació dels compromisos legals contrets per Espanya en l'àmbit internacional, per part del nou estat català, tranquil·litzaria les possibles inquietuds, pors o recels dels altres estats, en la mesura que seria un gest oficial de garantia de continuïtat jurídica, sense trencaments innecessaris en l'àmbit de la legalitat.»

DEFENSA NACIONAL
«La continuïtat gairebé estricta de la situació actual, amb una mena de partenariat catalanoespanyol, com a simple prolongació dels acords existents amb l'OTAN i els Estats Units, tot i que en el nou format d'un estat català, constituiria una laminació de la sobirania de Catalunya, impossible de mantenir i, doncs, inviable. [...] Cal imaginar noves formes de defensa, més adequades a les necessitats i possibilitats del futur estat. La neutralitat no armada i les missions de pau serien dos escenaris militars més adients i realistes per a la nova República.»

REGENERACIÓ POLÍTICA
«Des del nou estat, caldrà esforçar-se per alliberar-se de la tendència autista dels polítics, governants o no, amb un instint d'autodefensa que acaba cercant refugi i comprensió en la proximitat burocràtica i encarcarada del poder, de la teranyina que envolta els dirigents, i que sovint esdevé un mur inaccessible per a la resta de ciutadans i ciutadanes.»