Sóc mare i treballo, com moltes altres dones catalanes. N'hi ha que, a més, volen completar la seva formació i estudien. Conciliar la vida laboral i la familiar ja és prou complicat; si hi afegim voler estudiar encara ho complica una mica més.
L'última moda és l'ensenyament virtual, així ho proclama el Departament d'Ensenyament quan es proposa substituir els batxillerats nocturns pel batxillerat virtual a l'IOC, però em sembla que oblidem que les persones humanes són éssers socials, que necessitem establir relacions amb les persones amb qui compartim feina, estudis, activitats... Algú faria un curs de ball de saló o de puntes al coixí o de natació virtual? Us imagineu una reunió de l'AMPA o del consell escolar de l'escola dels vostres fills a través del Messenger? Podeu pensar que és una frivolitat, però no ho és. Tots i totes estareu d'acord amb mi que a casa la feina no s'acaba mai, sempre hi ha roba per rentar o per planxar, sempre hi ha un fill o una filla que vol parlar amb tu, que té un dubte, que no troba una informació per a un treball i et demana que l'orientis on més pot buscar-ho, cal trobar una estona per parlar tranquil·lament amb la parella i amb els fills, tenir cura dels avis... Per tot això si vols dedicar-te un temps a tu mateix per millorar la teva formació, per completar estudis, etcètera, has de sortir fora de casa o bé ser molt disciplinat i reservar-te cada dia unes hores de treball a casa en què et tanques i no existeixes per a ningú. Si fas un curs presencial, l'estona que estàs en el curs t'hi dediques de ple, i quan estàs cansat, esgotat, a punt de llançar la tovallola, sempre hi ha algú que t'anima, que et fa valorar la feina que ja has fet i tornar l'endemà. En un curs virtual, també hi ha un seguiment per part del tutor i els professors, també pots parlar amb els teus companys en un fòrum, però no té el mateix caliu. I si ets a casa tancat a l'habitació treballant i sorgeix un imprevist difícilment et mantindran al marge.
Fa molts anys que sento parlar d'atenció a la diversitat i cada vegada sóc més conscient del que vol dir la paraula diversitat quan ens referim a l'alumnat; no és només l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge, o l'alumnat que va davant dels altres i et demana més, abasta molt més. La realitat dels alumnes del batxillerat nocturn és que n'hi ha que necessiten seguir un curs presencial (no tothom té ordinador i connexió a internet) i n'hi ha d'altres que la seva feina té horaris rotatius o viatgen sovint i necessiten un curs virtual, i això també és diversitat. L'ensenyament públic ha d'atendre i oferir la possibilitat d'uns estudis presencials i uns estudis virtuals. Si no és així, quan parlo d'un ensenyament públic i de qualitat no sé de què estic parlant ¿Potser d'una utopia? Voldria creure que no. Som molts els docents que ens llevem cada dia per fer-ho realitat i ens estimem els nostres alumnes i la nostra feina.
