Més enllà de la història del Dos de Maig en què es commemoren els dos-cents anys de l'aixecament del poble de Móstoles contra les tropes napoleòniques que va donar lloc a la Guerra de la Independència. Més enllà d'aquell episodi en què els historiadors no s'acaben de posar d'acord a l'hora d'explicar-lo, ahir, tothom buscava una imatge: la d'Esperanza Aguirre amb Mariano Rajoy. Coincidien per primera vegada en un acte públic, després que Rajoy la convidés a marxar del partit.

Mira per on que ahir enmig de la solemnitat de l'acte tots dos van parlar com si res. Després de la tempesta ve la calma i Aguirre fins i tot va voler fque es fessin junts la foto de família tot i que el protocol no tocava. La sensació aparent després dels actes del Dos de Maig és que han fet les paus pocs dies abans del congrés del juny.

Cal dir que, a banda d'aquests dos candidats oficials i del desig i les aspiracions de Ruiz-Gallardón, algunes forces vives del partit han començat a insinuar que ni l'un ni l'altre, i que potser cal pensar en altres persones que els retornin a La Moncloa d'aquí a quatre anys.

Pensen en dos valencians. En l'actual president del País Valencià, Francisco Camps, i en la jove promesa, el diputat i exportaveu del Senat, Esteban González Pons. Tots dos tenen bona premsa dins del Partit Popular, malgrat que cap dels dos té el suport de José María Aznar.

Rajoy i Aguirre s'han adonat que hi ha moviments més que sobrats del partit per buscar candidats alternatius. A banda de Camps i González Pons, un grup de diputats de la nova guàrdia han fet propostes a Juan Costa, exministre de Ciència i Tecnologia i home de confiança de Rodrigo Rato, perquè encapçalés un nou projecte. Amb tot, el panorama està enrarit dins el PP i dies abans del congrés Aguirre i Rajoy fan pinya perquè en el fons les altres alternatives i candidatures fins i tot la de la presidenta de la comunitat tenen suficient pes per desbancar aquest mes de juny un Rajoy que ha perdut dues eleccions generals, però al qual encara li queda força per fer la travessia al desert del Partit Popular. Una travessia que li pot ser còmoda amb els gairebé deu milions de vots que el seu partit va aconseguir a les generals. Però hi ha massa dubtes que s'obren en aquests moments sobre la seva figura i que augmentaran davant la possibilitat que sigui la persona adequada per guanyar les eleccions del 2012. Ahir, aparentment a la festa de la comunitat de Madrid no va haver-hi punyalades entre els destacats membres del PP, perquè en tot cas la processó va per dins.

No va haver-hi tràgics «afusellaments» com els que hi va haver el dia 2 i sobretot el dia 3 de maig de 1808 i que van quedar reproduïts per Goya. Ahir, va haver-hi la festa després de la festa del treball. Una festivitat que significa que cada any els madrilenys gaudeixen de dos dies seguits de festa i no els cal fer pont. Una festa que va instaurar el primer president de la comunitat, Joaquín Leguina, quan va haver de buscar al principi del seu primer mandat una bandera i un himne per poder gaudir d'una comunitat inventada dins de l'Espanya de les Autonomies, que ha donat el seu fruit, ja que en afers concrets de competències han aconseguit del govern estatal igual o més que les nacionalitats històriques.