Bolaño salvaje (Candaya) està prologat, compilat i editat per dos professors, el bolivià Edmundo Paz i el peruà Gustavo Faverón, que defensen que el xilè Roberto Bolaño (1953-2003) és el narrador actual «més influent» de l'Amèrica Llatina, l'únic capaç de competir amb els autors del boom. «Dir això fa quatre anys era una provocació, però avui és inqüestionable donada la seva influència arreu d'Europa i als Estats Units, on finalment està consagrat i publicat per una gran editorial», diu Paz.

El professor de literatura de la Universitat de Cornell és conscient del perill de convertir Bolaño en un autor de culte: «És molt fàcil mitificar-lo per la seva mort prematura, però això impedeix una bona lectura de la seva obra més enllà del personatge.» Amb l'objectiu de recuperar el Bolaño «viu, contradictori, conflictiu i polèmic», el volum aplega 25 articles, alguns d'acadèmics i d'altres més literaris d'autors que l'han conegut i seguit, publicats a la premsa en els darrers cinc anys. Els textos es complementen amb una breu entrevista inèdita signada per Sònia Hernández i Marta Puig el juliol del 1998, poc abans que rebés el premi Herralde amb Los detectives salvajes. Aquí, el literat xilè explica entre altres qüestions que no manté cap relació amb el seu país d'origen: «Crec que ells creuen que sóc un català boig que ha decidit fer-se passar per xilè», bromeja.

Un primer apartat se centra en la seva percepció del món i recull articles d'Enrique Vila-Matas, Juan Villoro i Matías Ayala, i recupera un inèdit de Chris Andrews, traductor de Bolaño a l'anglès, que analitza l'ús de l'experiència episòdica en la narració bolañana.

Un segon apartat versa sobre la posició política de l'escriptor sud-americà. Paula Aguilar, per exemple, ressegueix el context històric que emmarca l'obra de l'autor, el que representa tractar de les herències de les dictadures llatinoamericanes per copsar de quina manera van significar un «trencament» en la figura de l'escriptor compromès i una «revisió dels vincles entre literatura i política».

No es deixa de banda l'anàlisi de la concepció estètica de Bolaño, amb textos de Rodrigo Fresán, Juan Antonio Masoliver Ródenas i Alan Pauls. En un darrer apartat es recullen textos sobre les «altres genealogies» que situen l'obra de Bolaño en diàleg amb altres escriptors. Aquí hi ha textos d'Ignacio Echevarría, curador de 2666, i Celina Manzoni, pionera en els estudis de Bolaño.

El volum inclou un documental de 40 minuts, Bolaño cercano, realitzat per l'holandès resident a Caldetes Erik Haasnoot, en què apareixen testimonis directes de la vida del poeta xilè: la seva companya Carolina López, el seu fill Lautario, i amics propers com A. G. Porta, Enrique Vila-Matas, Rodrigo Fresán i Juan Villoro, que comenten aspectes del personatge. Es recorren els seus escenaris literaris, com Mèxic DF, i es recupera un fragment d'una entrevista televisiva. A través del reportatge, l'espectador pot penetrar en el despatx de Bolaño i veure la seva biblioteca, on hi ha volums de Neruda, Octavio Paz, Enrique Lin i Harold Bloom, entre altres autors, i els darrers carnets de notes, que va deixar curosament ordenats.

Els dos darrers títols del poeta (es considerava més poeta que novel·lista) són El secreto del mal (2007) i La universidad desconocida (2007) i no queda cap inèdit pendent d'edició. El procés de catalogació de la seva obra i dels nombrosos materials que va deixar està en marxa, però de moment no existeix cap projecte de publicar res, segons explica Glòria Gutiérrez, de l'agència Carmen Balcells.