divendres, 2 de maig de 2008
> «Abans, un dels dos havia de ser invisible»
N'Hubert i en Benjamin van tenir clar des dels inicis de la seva relació que un dels seus grans projectes com a parella seria formar una família. Fa onze anys, però, quan es van conèixer, aquest objectiu estava més proper a un somni que no pas a una realitat tangible. La llei d'adopció va arribar l'any 2005, però ells van començar tot el procés un any i mig abans, tot i que n'Hubert va haver de simular davant l'administració que l'adopció era una voluntat pròpia i no compartida amb ningú més, i molt menys amb un home. Un any i mig després de començar els papers, n'Hubert anava a buscar el seu fill al seu país d'origen, i arribava a l'aeroport de Barcelona, on la seva parella l'estava esperant. Per fi, el seu somni començava ja a tenir una cara i un aspecte real, aquell que tenien amb ells era el seu fill. En Benjamin, però, va haver d'esperar uns mesos fins a adoptar-lo com a tal. La història d'aquesta parella és cada vegada més difícil que es pugui repetir. Tot i que sembli una paradoxa, el pas del temps no sempre juga a favor. L'Estat espanyol ha aprovat lleis per fer realitat la igualtat de totes les persones sigui quina sigui la seva opció sexual, però hi ha països, sobretot d'altres continents, on s'estan tancant les portes a l'adopció masculina perquè estan en contra que les parelles gais puguin exercir la seva faceta paterna.
|
