Ni a Catalunya ni a l'Estat espanyol hi ha dades sobre el nombre d'embarassades que són víctimes de la violència masclista. Segons Martínez, els estudis que s'han fet al Regne Unit, Suècia i Suïssa, amb una realitat social similar a la d'Espanya, posen en relleu que el fenomen afecta entre un 4 i 11% de les gestants. El que sí que se sap és, segons Martínez, que les víctimes de la violència de gènere admeten que, en un 65% dels casos, els maltractaments es van incrementar durant l'embaràs, en un 30% dels casos, els abusos es van interrompre en aquest període i en un 95% dels casos les situacions de violència van augmentar després de tenir el fill. A més, i segons va indicar la presidenta de l'ACL, la violència és més prevalent que la diabetis gestacional o que alguns altres problemes que es presenten, amb freqüència, durant l'embaràs. Martínez va exposar que, ja que la gestació és un moment en què pot començar o accentuar-se la violència, caldria introduir, de manera sistemàtica, en les visites de control de l'embaràs, un qüestionari per detectar possibles maltractaments. Fer un cribatge sistemàtic de violència. «L'embaràs ofereix a la dona maltractada una oportunitat per modificar la situació de violència», va declarar.
PREGUNTAR O NO?
A Maria Casilda Velasco, vicepresidenta de la Federació d'Associacions de Llevadores d'Espanya, entitat coorganitzadora del congrés juntament amb l'ACL, li va tocar defensar, a contracor, que les llevadores s'abstinguin de preguntar sistemàticament a les dones embarassades sobre el tema de la violència. Alguns dels arguments que fan servir els detractors del cribatge sistemàtic de la violència són els següents: es tracta d'un problema que no té una gran incidència, no hi ha serveis adequats als quals es pugui adreçar la víctima de maltractaments un cop ha admès que en pateix i el cribatge no és ben acceptat ni pel col·lectiu al qual va adreçat ni per les llevadores. Velasco es va encarregar de desmuntar un per un els arguments assegurant, entre altres coses, que fins a un 85% de les gestants accepten que se'ls interrogui sobre possibles situacions de violència domèstica. Va confessar, en canvi, que són les mateixes llevadores les que sovint es mostren reticents a fer preguntes sobre possibles maltractaments a les embarassades.
LA GUIA
L'ACL va aprofitar la celebració del III Congrés de Llevadores, que va cloure el passat dissabte, per donar a conèixer la guia Abordatge de la violència en la salut sexual i reproductiva . La guia estableix quines són les preguntes adequades que s'ha de fer a les gestants i estableix les pautes perquè les llevadores detectin els casos de violència masclista. A banda d'oferir aquestes eines, un altre dels objectius d'aquest document és sensibilitzar als professionals i facilitar-los quins són els recursos assistencials que hi ha al territori, com ara els Serveis Socials o les Cases d'Acollida, i com fer-ne ús per a contribuir a que la dona pugui posar punt i final als maltractaments.
)
