diumenge, 27 d'abril de 2008
> 365 dies per a l'esperança
la galeria
MANEL MESQUITA.
I aquest any, sumeu-li un dia més (recordeu que és de traspàs?). Però que sigui per a l'esperança. Com a aposta. I és avui, diumenge, tot el dia. A 47 ciutats de tot l'Estat. D'entre elles, Girona. Al Parc Central, a tocar de les estacions del vell carrilet d'Olot, la d'autobusos, la de rodalies i la futura del TGV. Organitza Intermón Oxfam, com cada any. I són ja catorze. L'edició d'avui, per reclamar els drets de les persones que pateixen les conseqüències de les catàstrofes naturals i els conflictes artificials. Moçambic, Burundi o Guatemala, com a exemple. Ara fa dotze mesos, Intermón ens va convocar, al mateix lloc, perquè es respectin els drets de les dones arreu... i ara en fa vint-i-quatre, també al Parc Central, es reivindicaven els projectes per a la cooperació al desenvolupament i escrivíem cartes a Rodrigo Rato –president de l'FMI, aleshores– perquè eliminés les restriccions financeres que obligaven Nicaragua a congelar les despeses en educació i sanitat... i el 2005 Núria Esponellà llegia el manifest de la jornada que reclamava un comerç amb justícia... i l'anterior es donava suport a les dones que construeixen el futur... i l'altre... Arcadi Oliveras diu, en parlar del seu darrer llibre, El meu camí cap a la utopia (2008): «El 0,7% de la renda dels països rics als pobres tenia una certa justificació fa 25 o 30 anys, però s'ha fet tan gran la diferència entre el Nord i el Sud que encara que hi posem el 0,7% no es notarà». Esperança, per deu!
|
