Des del moment que la societat ha de lluitar contra l'especulació i l'explotació, i perquè els seus drets siguin reconeguts i respectats arreu, crec que durant el segle XX i el que hem viscut del XXI això no ha progressat en positiu, més aviat al contrari: el procés econòmic mostra una falsa realitat que es manifesta en el fet que el ric cada dia és més ric i el pobre cada dia està més endeutat.

Aquest pròleg em porta a fer una reflexió de com evoluciona aquest nou element de vida que jo qualificaria com a «cicle cultural», ja que tant el govern com les administracions ens volen imposar allò que ells anomenen la cultura de l'aigua, la cultura del vi, la cultura viària, la cultura social, la cultura gastronòmica i tot un reguitzell de cultures que a mi em sembla que es poden incloure en una de sola que podria ser la cultura del sentit comú i el respecte.

Faig aquesta reflexió impulsat per la sensació de solitud i d'impotència, en aquests moments, de gran preocupació per la manca d'aigua als embassaments de Catalunya, i per les greus acusacions i opinions per part de tothom per a tothom i arreu. Tant és així que crec que tenim mala peça al teler si les associacions de veïns estan reclamant que es penalitzi qui malgasti aigua. A mi em costa molt de definir aquest comportament, perquè una majoria de ciutadans paguen fins i tot la que no consumeixen.

En molts dels meus comentaris he remarcat que sóc conscient que no estic en possessió de tota la veritat ni de tota la raó, però això no m'ha d'impedir exposar el meu criteri en aquests moments sobre el tema de l'aigua: a part de reiterar i fer alçaprem en la necessitat que s'ha d'invertir en noves construccions per captar i retenir les aigües plujanes, voldria suggerir a les associacions de veïns i a totes les institucions que instin el govern perquè en els nous projectes –els que són sobre la taula i els futurs– de construcció d'habitatge protegit, igual que per fer noves construccions i polígons industrials, sigui d'obligat compliment aplicar un sistema d'aprofitament de les aigües plujanes i la corresponent distribució per al consum, la neteja, el reg i el bany.

Crec que aquest fals progrés que ha eliminat el comerç familiar i ha afavorit en gran manera els grans espais comercials, fa, al meu entendre, que ja no tingui sentit que les plantes baixes del edificis es destinin a petits locals comercials. S'hauria de potenciar «la nova cultura que el seu destí fossin aparcaments», i els soterranis s'haurien de destinar per a cisternes, que de ben segur que el planeta ens ho agrairà i l'economia del país també en pot sortir beneficiada.