dissabte, 26 d'abril de 2008
> El caçador caçat
DIANA VIRGÓS. BARCELONA..
A Espanya, des de fa molts i molts anys, s'ha practicat un esport tan misteriosament popular i a la vegada tan horriblement repulsiu: la caça. En aquest país s'oblida que hi ha altres éssers vius anomenats animals que habiten les nostres terres, viuen tranquil·lament la seva existència i no fan mal a ningú generalment perquè sí, i per aquest «petit oblit» cada any a la península Ibèrica es maten milers d'animalons per poder dissecar-los i exposar-los a la finca de muntanya, per poder presumir davant dels col·legues i poder dir: «L'he caçat jo», tots plens d'orgull, per poder ensenyar les armes i poder dir: «Mireu!, amb això els mato a molta distància i amb un sol tret!», amb tota la normalitat que pot existir en el món.Ara, la presa que s'ha de caçar són els furtius. El govern va desmantellar al març una xarxa de caça furtiva d'espècies protegides i d'altres fins i tot fora de temporada amb l'operació Bambi. Ara, en aquesta societat tan «desenvolupada, cosmopolita, sostenible i guai» hem de desenganxar-nos d'una xacra que fa molts anys que ens embruta: l'assassinat, ja no tan sols de persones, sinó l'assassinat del llegat de la mare naturalesa: els animals.
|
