L'aigua que circula pels canals del delta de l'Ebre i fa cap als arrossars no té un ús agrícola exclusivament. S'ha de tenir en compte el paper mediambiental que desenvolupa aquest recurs i, en aquest sentit, tant els responsables de les cooperatives com tècnics, ecologistes i administració coincideixen que al Delta hi ha un abans i un després de l'aplicació de les mesures agroambientals de l'arròs. Espècies com la gavina corsa o els flamencs que estaven pràcticament desaparegudes, ara tenen al delta de l'Ebre colònies importants. «L'aigua que va als arrossars té una funció ecològica molt clara, és la que fa cap a les llacunes, les badies i finalment desemboca al mar, no es llença», explica Canicio. Així, els 50 metres cúbics per segon que circulen pels canals de l'esquerra i la dreta de l'Ebre formen part del cabal ecològic del riu. «El que es transvasa a Tarragona és cabal ecològic i si bé durant els mesos d'hivern la quantitat d'aigua que es transfereix és menor amb el decret per enviar-la a Barcelona s'està deixant l'Ebre amb menys cabal ecològic», assegura l'hidrogeòleg. També és contrari a la interconnexió de xarxes el president de la Cooperativa Arrossaires del Delta de l'Ebre, Agustí Castells, perquè considera que aquesta aigua fa falta tant als productors d'arròs com a altres sectors productius, com són els aqüicultors i els pescadors, que tenen produccions majors o menors segons la quantitat d'aigua dolça que arriba a les badies i al mar.

DESCONEIXEMENT DE LA MARCA
Malgrat que el delta de l'Ebre és una de les principals zones productores d'arròs de l'Estat, un estudi del Departament d'Agricultura constata que un de cada tres catalans no sap que en aquest espai natural es conrea arròs. I més preocupant encara és que un 95% dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona desconeixen les marques de les cooperatives del delta, Bayo i Montsià. Per què algú no es planteja «transvasar» arròs amb marca del Delta en lloc de l'aigua?