| |||||
|
|||||
|
dijous, 24 d'abril de 2008 > Una mar de tubs
Canonades de 500 metres d'allargada naveguen des de Noruega cap a Barcelona per agilitzar l'obra de la dessalinitzadoraEMMA ANSOLA. Barcelona Les obres de la dessalinitzadora del Prat agafen embranzida amb l'objectiu de tenir enllestida la planta abans d'un any. En els terrenys al costat de la desembocadura del riu Llobregat es comença a definir els límits de la planta i apareixen els primers tubs per on es tractarà l'aigua que es capti del mar. Per completar l'obra al més aviat possible, s'han encarregat els sis quilòmetres de canonada que es necessiten per arribar fins al punt de captació a una empresa de Noruega, que hores d'ara els trasllada per mar arrossegats per un vaixell que arribarà a Barcelona el 5 de maig. Paral·lelament a les obres de la dessalinitzadora, Red Eléctrica de España treballa en la construcció d'una subestació de 220 kV on s'ha de connectar la planta per tenir subministrament elèctric.
Més ràpid impossible. Fins i tot els quilòmetres de canonades que necessita la dessalinitzadora des de la planta fins al punt de captació de l'aigua mar endins s'han encarregat a la única empresa del món que construeix tubs de poliuretà d'una llargada de 500 metres i 180 centímetres de diàmetre. Això permet una construcció més agil i ràpida ja que amb un punt únic de connexió s'obté un quilòmetre de canonada. Aquests tubs, de fet, ja «naveguen» cap a Barcelona, on se'ls espera el 5 de maig, arrossegats per una embarcació des del port de Noruega, on està situada l'empresa que fa aquest material, segons es va donar a conèixer dimarts passat durant una visita que van fer els membres del grup parlamentari d'ICV-EUiA a les obres de la dessalinitzadora del Prat. Aquestes canonades s'instal·laran paral·lelament al traçat del riu des de la planta fins a la platja, uns tres quilòmetres, i després fins al punt de captació, uns 2,5 quilòmetres més d'allargada, que es troba a 30 metres de profunditat. Per aquestes canonades circularan aproximadament 6.000 litres d'aigua per segon impulsats per una estació de bombament, situada a la platja, fins a la planta on reben el tractament per extreure la sal i fer-la apta per al consum humà. El primer tractament es fa en uns dipòsits on pel sistema de flotació s'extreuen les primeres partícules més sòlides. Seguidament l'aigua passa per diferents filtres fins a rebre el tractament d'osmosis inversa que consisteix bàsicament a extreure la sal mitjançant el bombament d'aigua a una forta pressió fins a una membrana que acaba d'extreure tota la sal. Es calcula que per obtenir uns 45 litres d'aigua dolça calen uns 100 litres d'aigua marina. Els 55 litres restants és aigua que encara conté un excés de sal perquè no ha pogut passar per les membranes. Aquesta aigua de rebuig es canalitza fins a un dipòsit des d'on es retorna al fons marí a través d'un emissari submarí. L'aigua dolça que s'obté després del tractament d'osmosis inversa es càrrega de substàncies minerals abans de ser bombejada fins a l'estació de Fontsanta, a Sant Joan Despí, des d'on es distribueix a la xarxa d'abastament. La dessalinitzadora del Prat de Llobregat serà una de les plantes europees més grans amb una producció de 60 hectòmetres cúbics l'any, una quantitat que suposa uns 200 milions de litres al dia. Una producció que també obliga un alt consum energètic. Concretament per produir 1 metre cúbic d'aigua (1.000 litres) es necessiten 3,4 quilowatts hora, una xifra que pot arribar fins als 4 quilowatts hora si es té en compte el consum energètic de la bomba que fa arribar l'aigua des del punt de captació fins a la planta. Pel que fa a la demanda energètica de la planta, Pinós assegura que amb els centres de generació elèctrica actuals n'hi ha prou per abastir la planta. El consum energètic de la planta, agafant de referència els 4 quilowatts hora que necessita per produir un metre cúbic d'aigua i tenint en compte que en un dia es preveu produir uns 200.000 metres cúbics, serà aproximadament d'uns 80.000 quilowatts hora al dia. Un consum semblant al que actualment té una ciutat com ara Balsareny, al Bages, segons les últimes dades de consum. La dessalinitzadora es posarà en marxa el maig del 2009, segons els últims càlculs de Medi Ambient. Les obres es desenvolupen ara per sota del nivell del terra, concretament en els fonaments i les infraestructures que aniran als soterranis de les naus de la planta dessalinitzadora. |
|
Calendari Modificació del Plan Hidrológico Nacional del PP - 18 de juny del 2004 Projecte informatiu i estudi impacte ambiental - 25 de març 2005 Informació pública - 16 d'abril del 2005 Aprovació de la declaració d'impacte ambiental - 6 de juny del 2005 La Comissió Europea concedeix els ajuts - 13 de desembre del 2005 Adjudicació projecte constructiu - 19 de juliol del 2006 a l'Unió Temporal d'Empreses formada per Agbar, Drace, Dragados i Degremont per 158 milions d'euros. Un 75% va a càrrec de fons europeus Producció - 60 hectòmetres cúbics anuals, quantitat que suposa 200.000 metres cúbics al dia Consum energètic - 4 quilowatts hora per metre cúbic (inclòs el consum de l'estació de bombament a la platja). Una xifra que representa un consum diari de 80.000 quilowatts hora, similar al de ciutats com ara Balsareny, Avinyó i Santa Maria de Corcó (Bages) Canonades - 3 quilòmetres de la planta a la platja i 2,2 quilòmetres des de la platja fins al punt de captació de l'aigua, situat a 30 metres de profunditat mar endins. Canonada d'11,5 quilòmetres des de la dessalinitzadora fins al dipòsit d'aigua potable de Fontsanta, a Sant Joan Despí. |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>El govern garanteix cohesió davant l'allau de retrets a ERC perquè es manifestarà a l'Ebre |
![]()
|