Tiurana és un petit poble situat dalt d'un turó a la ribera del pantà de Rialb, a la Noguera. El poble no té ni un any de vida i manté intacta l'atmosfera de cartró pedra del primer dia: uns carrers massa nets i unes façanes de pedra massa polides enmig del paisatge agrest de matolls, pins desordenats i camins sense asfaltar que s'alcen seguint el curs del Segre.

Aquests dies de sequera el pantà està tan baix que des del mirador de davant de l'ermita del poble es distingeixen molt clarament els carrers de l'antic Tiurana i els marges dels camps que havien conreat els seus habitants abans que la presa de Rialb fes que s'inundés el poble. Aquell va ser el sacrifici dels habitants de Tiurana perquè el 1999 es creés un dels embassaments més importants de Catalunya, amb una capacitat màxima de 400 hectòmetres cúbics, destinat a proveir d'aigua un canal de més de 80 km de recorregut que regarà les comarques més seques de Catalunya i convertirà en un jardí d'arbres fruiters i regadius el que avui són camps groguencs d'ordi, blat i matolls.

Tal com estava l'embassament aquest divendres passat, però, sembla molt difícil de creure que d'aquest embassament pugui sortir alguna cosa d'aprofitable: 8 hectòmetres cúbics divendres, que gràcies a les pluges del cap de setmana havien pujat ahir fins a 15 hectòmetres.

Sigui com sigui, el director general d'Aigües Segarra-Garrigues, Josep Antoni Rosell, vol obrir l'aixeta d'aquí un mes i començar a proveir d'aigua els regants del primer tram del canal, d'uns sis quilòmetres de longitud. «Serà de moment una obertura simbòlica, perquè la majoria dels regants d'aquest sector no han preparat els regadius, però ens permet posar-nos ja en marxa, que pels tubs comenci a circular l'aigua i la vida i poder comprovar també tots els sistemes», explica Rosell. El canal s'anirà obrint per fases, fins que el 2013 estigui totalment en funcionament.

El canal vessarà sobre els camps de la Segarra, les Garrigues, i part del a Noguera, l'Urgell i el Pla d'Urgell i el Segrià, un total de 342 hectòmetres l'any, la major part provinent de Rialb i altres d'extraccions de la part baixa del Segre. Això beneficiarà uns 16.000 regants. Al final del trajecte, l'aigua sobrant s'acumularà al futur pantà d'Albagès, en construcció.

Vist des del poblet de Tiurana, amb l'estat misèrrim que presenta aquests dies el pantà de Rialb el projecte sembla ara un somni faraònic i no una realitat tangible. Només els tubs que travessen, decidits, els camps grocs de la Segarra semblen tenir clar que l'aixeta és a punt d'obrir-se.