Ara mateix, Jordi Gispert (Salt, 1949) té la nau de l'antic celler de Garriguella on treballa envaïda per les pintures de gran format que ha d'enviar a la galeria Atelier de Barcelona, on exposarà fins al 30 de maig: a totes, aquest traç rector tan ben musculat, gris, negre o blau, il·luminat per coqueteries vermelles o grogues, escales, túnels i circumval·lacions per orientar-se en aquests paisatges sense nom. Aquest artista de silencis llargs i una mica sorneguers és l'autor de la làmina que El Punt regala demà per Sant Jordi.

Jordi Gispert s'ha passat tota la vida llevant impureses, allisant les superfícies, eixamplant el buit, minimitzant el greix. Com l'estimació que encara conserva per les làmines d'or, cada vegada, però, més discretes, més matisades, aquesta és una de les herències que conserva de la feina com a pintor industrial i restaurador a l'empresa familiar. Però ha estat sobretot els darrers anys, que se li ha accentuat aquesta exigència de netedat, la necessitat d'alliberar la pintura de destorbs per anar-la deixant nua.

Hi va tenir molt a veure la malaltia que va immobilitzar-lo fa tres anys i de la qual es va anar recuperant a còpia d'apunts damunt de papers pobres, quasi transparents, centenars de gargots per tornar a entrenar la mà, a través dels quals va adonar-se de quanta cotna sobrera sol protegir el cor del que de veritat volem dir. «Jo crec que s'ha de pintar amb l'ànima», declara de manera tan conseqüent amb el seu parlar reposat, amb la seva obra mateixa, que la frase no sona ni fàtua ni ingènua. Sap bé de què parla, perquè prové d'aquella generació de la postguerra que va tenir prohibida la figuració per no ser acusada de retrògrada i que, en la democràcia, ha hagut d'assistir, atònita, a la revaloració del paisatgisme llepat i mimètic. «Continuem no sent d'enlloc: massa grans perquè ens tinguin en compte, massa joves perquè ens embalsamin o antologuin», es lamenta aquest artista que va exposar per primer cop l'any 1968 i que, sis anys després, va ser cridat per la Comunitat Turística de la Costa Brava per promocionar el país amb una exposició a Oslo al costat de Salvador Dalí.