La Unesco i altres institucions i organismes internacionals van dedicar el trienni 2007-2009, i especialment l'any 2008, al planeta Terra, Planetearth, per tal de divulgar el coneixement i estimular l'estudi de la Terra, fidels al principi que «s'estima més allò que es coneix». I com que sembla que estem maltractant-la, potser si som més conscients de les repercussions dels nostres actes, de les nostres obres, anirem més amb compte. Crec que no cal exemplificar: des de les obres públiques a les privades, des del «canvi climàtic» –del qual tothom es veu amb cor d'opinar, sovint demostrant no saber gaire de què va– a la preocupació pel temps –meteorologia– que farà el cap de setmana, condicionant les nostres sortides i escapades, a la crisi de l'aigua, els recursos naturals: petroli, gas, minerals i roques, que són matèries primeres bàsiques per a quasi el 100% dels nostres productes i eines quotidianes, de les més insignificants a les indispensables, tot està condicionat, per no dir dependent, a la Gea, des de les profunditats (el radi de la Terra té 6.370 km) fins als embolcalls gasosos atmosfèrics. Tot està interrelacionat constituint «sistemes», que alhora fan unes xarxes encadenades.

La humanitat, tot i la seva petitesa, també juga, intervé en els processos, tot i que a una escala quasi ridícula, insignificant, però amb efectes irreversibles i a llarg termini; vull dir que els qui vivim avui no veurem, ni viurem, els efectes de les nostres actuacions. Que no en patim ni fruïm, però no ens eximeix de responsabilitat.

L'Aepect, Associació Espanyola per a l'Ensenyament de les Ciències de la Terra, és una entitat constituïda els anys 90, després de realitzar-se els sis primers Simposis sobre l'Ensenyament de la Geologia, que convoca cada dos anys entre 500 i 300 docents de l'Estat espanyol, d'Amèrica Central i del Sud i portuguesos; l'any 2006 es va fer a Aveiro (Portugal) i aquest any està previst del 7 al 13 de juliol a Guadalajara. Doncs bé, aquesta organització, compromesa com el seu nom indica, participa en l'esdeveniment corresponent, i jo, modestament, com a coordinador i responsable territorial a Catalunya, aporto aquest article.

Els objectius que es volen assolir ja els he començat a anunciar, perquè el nom ja diu molt: Planetearth: Earth Sciences for Society, 2007-2009: les ciències de la terra per a la societat. La geologia no és una ciència que sols serveix a quatre esbojarrats que van pel camp «picant pedres», és útil per a la societat, informa, explica i raona o justifica el què i el per què de molts esdeveniments que sinó es consideraven inexplicables, misteriosos i mítics.

Encara avui, anomenem «desastres naturals» els efectes derivats d'actes, mecanismes i processos naturals que l'acció humana (antròpica) interfereix: som nosaltres mateixos els qui els provoquem!

I per tal que ens fem càrrec de la petitesa humana, s'ha explicat prou que un terratrèmol o sisme com el que produí el tsunami d'Indonèsia allibera més energia que totes les bombes atòmiques que l'home hagi pogut fer explotar?, o que l'erupció volcànica del Pinatubo (Filipines), per no anar més lluny en el temps al Krakatao/Krakatoa, va desprendre i emetre a l'atmosfera més gasos de combustió, en poques hores, que els emesos per la combustió derivada de l'activitat humana?

Ens cal ser una mica, no, molt més humils, reconèixer la nostre petitesa i especialment que no ho coneixem ni sabem tot, que ens queda molt per descobrir, «i que no ens ho acabarem pas»... ànims, doncs, als joves i futurs investigadors, que ben segur tindran feina! I em permeto llançar la idea d'incloure la geologia en el món i el camp del turisme.

Es parla sovint de sectorialitzar el turisme, d'optar per la qualitat més que per la quantitat, i a Catalunya i a Espanya, d'això, en tenim amargues experiències, tot i que hi ha qui encara hi creu, ja que hi veu més «negoci» (?).

Catalunya geològicament es caracteritza per la seva diversitat i riquesa en una superfície reduïda: de materials, d'estructures geològiques, de formes de relleu i el paisatge que se'n deriva. Cito quatre exemples en els punts cardinals de la Catalunya administrativa, oficial: al sud, el delta de l'Ebre i els Ports de Beseit; al nord, els relleus pirinencs en la seva zona axial: Val d'Aran, Aigüestortes-Sant Maurici, Pica d'Estats,...; a l'est, el cap de Creus, referent mundial de roques metamòrfiques; i a l'oest, l'aiguabarreig del Segre-Cinca-Ebre de Mequinensa, amb les mines de carbó de Serós i les deformacions tectòniques de la coberta mesozoica de les serres marginals i prepirinenques (el Montsec).

Però les comarques gironines, diem a Girona, tenim un «capital geològic» imponent!

Enumeraré el decàleg, que no suposa prioritat de punts d'interès geològic (PIG), que podríem valorar amb «estrelles que valen una visita», com certes guies... sense pretensions d'incloure-ho tot i conscient de les omissions:

1- El Montseny i les Guilleries: mineria, petrologia i geomorfologia o relleu.

2- El Collsacabra-Puigsacalm: estratigrafia, paleontologia, tectònica i geomorfologia.

3- La vall de Ribes i de l'alt Ter, del Puigmal-Núria al Canigó: estratigrafia i petrologia, el carbó d'Ogassa, mineria, geomorfologia fluvioglaciar.

4- L'Alta Garrotxa, Bassegoda-les Salines: estratigrafia i tectònica, relleu, mineria.

5- La zona volcànica de la Garrotxa, òbviament.

6- El llac, l'estany de Banyoles: els travertins i els guixos de la zona.

7- El relleu costaner de Blanes al cap de Begur, la Costa Brava en sentit estricte: especialment els afloraments de granits i roques derivades i afins.

8- El Montgrí, les illes Medes i els Aiguamolls de l'Empordà, de fet la zona compresa entre el curs baix del Ter i el de la Muga: estratigrafia, tectònica dels mantells d'encavalcament, relleu i geomorfologia,...

9- El cap de Creus, Norfeu i Roses: petrologia de les roques metamòrfiques, el relleu costaner, geomorfologia, mineria.

10- Serralada interior de Rocacorba a Finestres, Adri i la vall de Llémena: petrologia, estratigrafia i paleontologia; tectònica i vulcanisme.

Amb aquest potencial, si la Diputació de Lleida es proposa ser un reclam ornitològic per als aficionats als ocells, per què no optem a Girona pel turisme geològic?

Com tots els naturalistes, ens guia un respecte quasi venerable envers l'entorn, ens agrada trobar la natura en el seu estat original; no infravalorem aquest sector. Qui hauria suposat temps enrere que el turisme de bicicleta, d'aventura, l'anomenat «rural», arribaria a les cotes on és ara? No és indicat el Dia de la Terra, 22 d'abril, per proposar a qui correspongui el turisme geològic?