La Dra. Figuerola creu que si limitéssim a 25 les visites/metge/dia, ens sobraria temps. Anava a enumerar que els metges atenem una mitjana de 3 motius de consulta per visita, que abordem problemes psicològics, que fem visites als domicilis, que cal temps per als desplaçaments entre consultoris, que el programa informàtic amb què ens fan treballar sovint es penja i cal reiniciar l'ordinador, cal atendre les lògiques consultes dels companys d'infermeria sobre els pacients que atenent i respondre alguna consulta telefònica, contactar amb els especialistes per resoldre qüestions, signar els comunicats de baixa laboral i repassar-los... i una pausa (que sovint s'encavalca perquè anem endarrerits i ja ha arribat el següent pacient). Després de tot això, reunió amb els psiquiatres, el psicòleg, el cardiòleg o entre nosaltres per actualitzar-nos. Altres dies, preparar el treball d'investigació, repassar si el control dels diabètics, hipertensos... és correcte. A més, a diari cal llegir els documents que l'empresa ens fa arribar per correu electrònic. Tot i així costa trobar el moment per revisar la bibliografia: i caldrà robar temps als de casa per llegir els articles, preparar la sessió... Així que molts metges atenem i resolem amb un esforç d'atenció molt gran (els controladors aeris tenen un límit d'hores seguides de feina per evitar que disminueixi la seva capacitat d'atenció i apareguin errors; en el món mèdic no s'ha mesurat però li asseguro que molts en som conscients i sabem que fent 30 visites l'hem passat). Però penso: a aquestes altures encara he d'explicar aquestes misèries? Doncs sí.

Espero amb aquestes puntualitzacions dibuixar un mapa més real perquè a qui pertoqui apliqui solucions reals.