L'Ajuntament de Barcelona demana que s'executin «les accions pertinents per garantir el subministrament d'aigua»; que s'intensifiquin les polítiques per fomentar i potenciar l'estalvi, l'eficiència, la recuperació dels aqüífers, la regeneració i la dessalinització; que les actuacions per fer front a la sequera siguin «assumibles des del punt ambiental o de l'equilibri territorial, i viables des del punt de vista tècnic», i que tot es faci «amb total transparència». Aquest pronunciament és el que va aprovar ahir el ple de Barcelona amb els vots del PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA. Només el PP se'n va desmarcar i va presentar un text alternatiu molt més crític amb la gestió dels governs català i espanyol, que no va prosperar.

La declaració institucional hauria de servir per corregir la imatge que es va donar en la comissió de Medi Ambient de la setmana passada, en què, amb diferents combinacions i donada la situació de minoria del govern, es van aprovar dos textos contradictoris. Però la discussió va tornar a ser aspra. El convergent Xavier Trias va reblar que «no hi ha cap ciutat de primera fila amb un problema de subministrament d'un servei bàsic com el que hem estat a punt de tenir aquí», i va retreure a l'alcalde no haver defensat amb prou força els interessos de la ciutat «per no incomodar els seus socis». Hereu li va replicar que no l'havia sentit defensar Barcelona «de les declaracions d'alguns dirigents del seu partit a altres territoris».

Alberto Fernández Díaz (PP) es va preguntar «com alguns poden discrepar tant de paraula i posar-se d'acord per escrit», i ho va atribuir al fet que al text aprovat «es demana aigua sense mullar-se, no hi ha cap concreció». Fins i tot Trias ho va admetre: «És veritat que és de mínims.»